Córrer o morir és el títol del llibre del corredor català de Trail Running i Sky Mountaineering Kilian Jornet.
Després d'haver llegit el De què parlo, quan parlo de còrrer (del Murakami), vaig trobar-ne aquest fa cosa de deu dies, mentre feia temps mirant llibres en una llibreria, i em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Un llibre en català, d'un corredor català que semblava molt important (fins ara jo no el coneixia) i on el mateix corredor explicava les seues experiències en l'esport de muntanya. Me'l vaig comprar.
Ara que l'he llegit, he de dir-vos, en primer lloc, que el Kilian és un esportista de molt alt nivell. S'ha proclamat campió de totes les competicions més importants de l'esport que practica. I com deia el futbolista Carles Puyol, si no fóra català, segurament ja li haurien fet una pel·lícula, perquè el seu esforç i la seua capacitat física i mental la mereixen.
Això sí, si Murakami descrivia el fet de córrer com una part més (important, això si) de la seua vida, tot i que de tant en tant ens parlava de les sensacions desagradables que inevitablement i en ocasions té el corredor, el llibre del Kilian és més aviat tot el contrari.
El Kilian ens descriu a la perfecció totes les sensacions físiques i el pensaments que l'han acompanyat al llarg de les seues competicions o reptes esportius personals més importants. Hi podem veure l'agonia gairebé contínua a què s'ha d'enfrontar un corredor professional d'aquestes característiques per poder gaudir d'alguns moments de glòria (no només públics, sinó també interior) molt fugaços.
Dues perspectives molt diferents, la del Murakami i la del Kilian. D'una banda, la del corredor aficionat (tot i que a un gran nivell també), que incorpora l'activitat física a la seua vida, i de l'altra la del corredor professional al més alt nivell, que poc menys que ha d'incorporar la seua "vida" a l'activitat física, perquè per a ell córrer i viure són el mateix (d'ací el títol que tria per al seu llibre).
Potser amb la visió que ens en dóna el Murakami ens podem sentir més identificats tots els que practiquem l'esport, però sense dubte les descripcions del Kilian us sorprendran moltíssim. He de confessar, que fins i tot hi ha hagut moments en què se m'ha fet un poc pesat el llibre, perquè ofereix unes descripcions tan reals que ja em feien mal les cames i se'm cansava la ment com si fóra jo qui estava corrent per les muntanyes.
En definitiva, si llegiu el llibre descobrireu no només el gran campió que és el Kilian, sinó també com és la vida d'un esportista professional d'alt nivell. Darrere del simple fet de trencar la cinta de meta, hi ha una vida d'esforç al límit, tant a nivell físic com a nivell mental, que en ocasions (cal tenir en compte que no tots els esportistes professionals arriben allà dalt malgrat l'esforç) es veu recompensada per moments fugaços de felicitat.
[Edite novament l'entrada per oferir-vos l'últim vídeo de Kilian Jornet que ha penjat Salomon i que pense que paga la pena de veure]
Després d'haver llegit el De què parlo, quan parlo de còrrer (del Murakami), vaig trobar-ne aquest fa cosa de deu dies, mentre feia temps mirant llibres en una llibreria, i em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Un llibre en català, d'un corredor català que semblava molt important (fins ara jo no el coneixia) i on el mateix corredor explicava les seues experiències en l'esport de muntanya. Me'l vaig comprar.
Ara que l'he llegit, he de dir-vos, en primer lloc, que el Kilian és un esportista de molt alt nivell. S'ha proclamat campió de totes les competicions més importants de l'esport que practica. I com deia el futbolista Carles Puyol, si no fóra català, segurament ja li haurien fet una pel·lícula, perquè el seu esforç i la seua capacitat física i mental la mereixen.
Això sí, si Murakami descrivia el fet de córrer com una part més (important, això si) de la seua vida, tot i que de tant en tant ens parlava de les sensacions desagradables que inevitablement i en ocasions té el corredor, el llibre del Kilian és més aviat tot el contrari.
El Kilian ens descriu a la perfecció totes les sensacions físiques i el pensaments que l'han acompanyat al llarg de les seues competicions o reptes esportius personals més importants. Hi podem veure l'agonia gairebé contínua a què s'ha d'enfrontar un corredor professional d'aquestes característiques per poder gaudir d'alguns moments de glòria (no només públics, sinó també interior) molt fugaços.
Dues perspectives molt diferents, la del Murakami i la del Kilian. D'una banda, la del corredor aficionat (tot i que a un gran nivell també), que incorpora l'activitat física a la seua vida, i de l'altra la del corredor professional al més alt nivell, que poc menys que ha d'incorporar la seua "vida" a l'activitat física, perquè per a ell córrer i viure són el mateix (d'ací el títol que tria per al seu llibre).
Potser amb la visió que ens en dóna el Murakami ens podem sentir més identificats tots els que practiquem l'esport, però sense dubte les descripcions del Kilian us sorprendran moltíssim. He de confessar, que fins i tot hi ha hagut moments en què se m'ha fet un poc pesat el llibre, perquè ofereix unes descripcions tan reals que ja em feien mal les cames i se'm cansava la ment com si fóra jo qui estava corrent per les muntanyes.
En definitiva, si llegiu el llibre descobrireu no només el gran campió que és el Kilian, sinó també com és la vida d'un esportista professional d'alt nivell. Darrere del simple fet de trencar la cinta de meta, hi ha una vida d'esforç al límit, tant a nivell físic com a nivell mental, que en ocasions (cal tenir en compte que no tots els esportistes professionals arriben allà dalt malgrat l'esforç) es veu recompensada per moments fugaços de felicitat.
[Edite novament l'entrada per oferir-vos l'últim vídeo de Kilian Jornet que ha penjat Salomon i que pense que paga la pena de veure]
2 comentaris:
Teresa, em sembla molt interessant el llibre que recomanes; també m'ho sembla el de Murakami, que ja coneixia. L'esport és una activitat vital molt important per qui en practiquem. Jo sóc més de raqueta i ara de la bici. Un llibre que em va agradar molt és: El ciclista, de l’holandès Tim Krabbé, publicat també en català. Per si t'interessa.
Hola Juli!
Sí, coneixia el llibre, però encara no l'he llegit, n'és un dels que tinc pendents ;-)
Besets
Publica un comentari