Temps era temps, hi va haver un Rei a qui ningú feia cas a casa, però ell no ho sabia... Un dia, va descobrir que el seu gendre practicava operacions econòmiques de dubtosa legal·litat i es va enfadar tant que li va dir que si volia fer-ho, que continuara fent-ho, però que no s'atrevira a usar-hi el nom ni la imatge de la Casa Reial.
Passat un temps, el Rei va descobrir que li havien pres el pèl. No només el seu gendre no li havia fet cas i l'havien pillat fent coses il·legals, com furtar els diners de tots els espanyols (fins i tot dels republicans), sinó que la seua filla també hi era implicada.
Va ser en aquell moment que el Rei començà a bufar, la cara se li posà ben roja, la caròtida se li va unflar i va enviar a pastar fang el seu gendre i la seua filla, a qui a més va desheretar i va ordenar que li llevaren totes les seues possessions per tornar els diners que havia furtat.
El comportament exemplar del Rei va ser reconegut i aplaudit, no només al Congrés, sinó també al carrer.
I conte contat, conte finit.
3 comentaris:
Fins i tot et faràs bona rodallaire!
Un final massa feliç per al pobre rei i per a les orelles de l'audiència.
Com quedarà la segona part?
Anna, potser açò de no tindre treball com a profe és perquè m'he de fer literata famosa.
Dospoals, la 2a part només es desenvoluparà a la ment dels lector. És un final obert. La següent història anirà sobre un altre tema molt actual també i que, com que hui és dia de dol, he decidit de no tractar ;-)
Publica un comentari