El Tao de Teresa

PROGRAMA D'ENTRENAMENT "EVERIS".

2012-01-17T20:08:00.005+01:00

Vos deixe un vídeo molt interessant del Josef Ajram on explica les bases per estar en forma: com ha de ser l'activitat física i com ha de ser l'alimentació. Després podeu triar entre 3 nivells d'activitat física (principiant, intermedi o avançat) per saber què heu de fer.

RONDALLES ESPANYOLES (I). LA HISTÒRIA D'UN REI EXEMPLAR.

2012-01-16T19:45:00.000+01:00

Temps era temps, hi va haver un Rei a qui ningú feia cas a casa, però ell no ho sabia... Un dia, va descobrir que el seu gendre practicava operacions econòmiques de dubtosa legal·litat i es va enfadar tant que li va dir que si volia fer-ho, que continuara fent-ho, però que no s'atrevira a usar-hi el nom ni la imatge de la Casa Reial.

Passat un temps, el Rei va descobrir que li havien pres el pèl. No només el seu gendre no li havia fet cas i l'havien pillat fent coses il·legals, com furtar els diners de tots els espanyols (fins i tot dels republicans), sinó que la seua filla també hi era implicada.

Va ser en aquell moment que el Rei començà a bufar, la cara se li posà ben roja, la caròtida se li va unflar i va enviar a pastar fang el seu gendre i la seua filla, a qui a més va desheretar i va ordenar que li llevaren totes les seues possessions per tornar els diners que havia furtat.

El comportament exemplar del Rei va ser reconegut i aplaudit, no només al Congrés, sinó també al carrer.

I conte contat, conte finit.

LECTURES 2011

2011-12-31T11:40:00.004+01:00

Bé, acaba l'any i, com és tradicional al Tao, faig inventari de les lectures que he fet al llarg de l'any, lectures personals, perquè a banda també hi ha hagut alguna novel·la juvenil o algun llibre de teatre o de poesia que vaig haver de treballar a classe. Així mateix, els articles tampoc no estan inventariats i cada vegada és més difícil de citar tot el que llegim, perquè les noves tecnologies ens permeten de llegir moltes coses interessants que de vegades no es troben en cap llibre.

Actualment, porte cinc lectures més en dansa, una de les quals i que em té més submergida és la biografia d'Steve Jobs. Però, d'aquestes lectures ja us parlaré al llarg de 2012.

Desitge que continuem compartint lectures, opinions i informacions durant l'any que està a punt de començar. Bon Any a tots i a totes els taoteresistes i moltes gràcies per la vostra atenció.

INVENTARI DE LECTURES DE 2011

(El títol de cada lectura enllaça a un lloc on podeu adquirir-la, generalment en versió electrònica)

1) La tregua (de Mario Benedetti)
2) El porvenir de mi pasado (de Mario Benedetti)
3) El curiós incident del gos a mitjanit (de Mark Haddon)
4) Si quieres, puedes (de Richard Vaughan)
5) I'm watching you (de Mary Burton)
6) Estimada Marta (de Miquel Martí i Pol)
7) Excusas para no pensar (d'Eduard Punset)
8) Target (de Simon Kernick)
9) Per què llegir els clàssics avui (de Laura Borràs)
10) Que la muerte te acompañe (de Risto Mejide)
11) De qué hablo cuando hablo de correr (de Haruki Murakami)
12) The gifts of imperfection (de Brené Brown)
13) El universo en un solo átomo (Dalai Lama)
14) Córrer o morir (de Kilian Jornet)
15) Nacidos para correr (de Christopher McDougall)
16) V iaje al optimismo (d'Eduard Punset)
17) ¿Dónde está el límite? (de Josef Ajram)

BON NADAL

2011-12-24T10:06:00.007+01:00

BON NADAL

A TOTS ELS SEGUIDORS DEL TAO

UN FUTUR OPTIMISTA.

2011-12-22T23:06:00.005+01:00

Tot just he acabat de llegir Viaje al optimismo. Las claves del futuro, d'Eduard Punset. En aquest darrer llibre, el divulgador científic ens parla de temes com:

1) Per què ens preocupem més del que toca?
2) La crisi no és planetària.
3) Fa 700 milions d'anys que no passava res paregut.
4) Quin és el teu element i com controlar-lo.
5) El que sabem ara de la intuïció.
6) Si el que importa és l'inconscient, per a què serveix la consciència?
7) Els errors a corregir per exir endavant.
8) La gestió emocional de la soledat.
9) Salut física, actituds i salut mental.
10) El pitjor és parar-se i el millor formar part de la bandada.
11) Globalització, Internet i govern mundial.
12) Res no ens impedeix d'arribar-hi.
13) Una anticipació del futur.
14) Els propers 100.000 anys.

Temes ben interessants per al temps actual, que poden quedar resumits en una frase que diu Punset i que un gran mestre meu i amic, Albert Hauf, ens deia sempre quan anava a la facultat: "Cuaquier tiempo pasado fue PEOR". Encara que moltes vegades ens semble el contrari. Per tant, el futur, ha de ser necessàriament millor que no el passat.

Un bon llibre per començar el nou any!

MAKTUB

2011-12-19T13:49:00.005+01:00

Maktub ("allò que està escrit" en àrab) és la història d'Antonio, un xiquet canari a qui li agrada el rap i que està afectat per un càncer terminal, que no deixa indiferent a ningú. Ell, millor que ningú, sap que la vida dura el que dura, i que tot i que hi ha coses que sembla que estan escrites i no es poden canviar, hi ha moltes coses que depenen de nosaltres i que sí que podem canviar si no tenim por.

Maktub parla de les casualitats de la vida, casualitats que faran que l'optimisme i l'humor d'Antonio òmpliguen de diversió la vida de la gent que ha trobat en el camí i que el seu Nadal siga un Nadal màgic.

El personatge d'Antonio està inspirat en un raper de 15 anys (del Hierro) que va conéixer Paco Arango (director i guionista de la pel·lícula) i que va morir fa 2 anys. I en la banda sonora col·laboren els dos millors amics d'aquest raper de 15 anys, els quals podran aconseguir ara el seu somni de ser rapers famosos.

Si voleu saber-ne més, aneu a la web de la pel·lícula o, millor encara, aneu al cine a veure-la.

QUE TINGUEM SORT

2011-12-12T11:55:00.004+01:00

Que tinguem sort és el títol de l'última obra escrita i dirigida per Carles Alberola i que podeu anar a veure, fins el 18 de desembre, al Teatre Talia de València.

Els protagonistes, dos actors i amics, Carles (Carles Alberola) i Alfred (Alfred Picó), parlen sobre les seues vides als camerins, poc abans d'eixir a l'escenari. Els diàlegs fan evident el contrast entre la monòtona quotidianeïtat de les seues vides i la felicitat que troben damunt l'escenari.

Una obra que, en clau d'humor, convida a atrevir-se a acceptar i a ser protagonistes de la vida que ens ha tocat viure i on, per decomptat, no hi manca la crítica social i política.

Reflexió i diversió hi van de la mà i us garanteixen de passar una molt bona estona.

Ací us en deixe el vídeo promocional:

IN TIME

2011-12-08T08:22:00.000+01:00

De nou una pel·lícula ambientada en el futur. Un futur on, a partir dels 25 anys, tothom ha de treballar per aconseguir més temps de vida, perquè des d'aquest moment, comença el compte enrere d'un any.

Els diners han deixat d'existir. Ara, la moneda de canvi és el temps. Els rics poden aconseguir-ne tant com per a arribar a ser immortals, però imagineu com d'anguniós pot arribar a ser aquesta situació per als pobres que viuen al dia. No ho podreu imaginar si no veieu la pel·li.

Jo trobe que pot ser una pel·li molt educativa per a alumnes de 4t d'ESO i Batxillerat i un punt de reflexió per als adults.

D'alguna manera, crec que el que hi succeeix ja és extrapolable a la nostra realitat actual. Al capdavall, treball i temps no són el mateix?

REAL STEEL

2011-12-06T18:52:00.006+01:00

En un futur on la boxa humana ha deixat de ser interessant per al públic, perquè no pot ofererir l'espectacle que aquest demana, el que triomfa és la boxa de robots, uns robots dirigits mitjançant un comandament a distància.

Lluites a la manera de videojocs duts a la realitat, algunes fins i tot clandestines, conformen aquesta pel·lícula que, tot i semblar violenta de primeres, acaba per apel·lar a la sensibilitat com a protagonista amb l'aparició en escena del robot Àtom, un robot amb sentiments.

Una pel·lícula per a veure en família que té com a protagonistes un xiquet d'onze anys que acaba de quedar orfe de mare i el seu pare, un ex-boxejador que se n'havia desentés quan va nàixer.

Agradarà tant als amants de les pel·lícules de lluita com als aficionats als videojocs.

NASCUTS PER A CÓRRER?

2011-12-01T18:28:00.005+01:00

Nacidos para correr és el títol de l'últim llibre que he llegit (de Christopher McDougall) i que sense dubte us recomane si voleu fer un bon regal aquestes festes a algú a qui li agrade córrer o l'esport en general.

Es tracta d'un llibre que parla de la tribu mexicana dels tarahumares (o corredors descalços), de com viuen, de com aprenen a córrer, de com ho fan i per què. I també d'alguns dels millors maratonistes americans que s'han atrevit a cercar els tarahumares, a "enfrontar-se" a ells i a aprendre d'ells. Un punt de trobada entre cultures ben diferents, la indígena i salvatge, d'un costat, i la urbanita i "avançada" de l'altre.

Una carrera muntanyenca clandestina que evidenciarà la realitat, la història de l'evolució de les sabatilles esportives en general i de la casa Nike en particular i l'aparició moderna de lesions en els corredors que abans no existien.

Com ha evolucionat l'anatomia humana? Està dissenyada per a córrer? Per què ara ens deixem una pasta en sabatilles i així i tot ens lesionem més?

En definitiva, una mirada crítica, un llibre que us farà reflexionar sobre el fet de córrer i tot el que l'envolta i, molt probablement, un abans i un després en la vostra manera de córrer o de veure el fet de córrer. Un llibre 100% recomanable i molt entretingut de llegir.

DOCENTS A FACEBOOK

2011-11-22T11:58:00.002+01:00

Ja hi ha un grup de docents que usen el català a Facebook!

Facebook de docents que treballen en català

T'hi afegeixes?

IPAD 2 WIFI o IPAD 2 WIFI+3G?

2011-11-17T23:53:00.003+01:00

Els que em coneixeu ja sabeu que m'encanta la tecnologia, fins i tot d'una manera peculiar, perquè el fet de no poder adquirir sempre tots els aparells que m'agradaria, per una qüestió obvia de pressupost, no m'impedeix d'aprendre coses sobre ells, d'analitzar-los i d'estar-ne al dia. Puc passar-me hores, dies, setmanes i mesos buscant informació tècnica i comercial sobre algun aparell que em semble interessant.

Alguna vegada us ha pegat per buscar i llegir el manual d'un producte que no teniu, que us agrada però que no teniu possibilitats d'adquirir almenys a curt termini? A mi sí. “Friki”? Potser... o potser simplement és que pense que el fet de no poder posseir les coses no ens ha d'aturar ni limitar a l'hora d'aprendre'n. Jo ho veig com anar a la biblioteca a traure un llibre: pots fer-ho perquè no tens diners per comprar-lo o simplement perquè no penses que pague tant la pena de fer la despesa corresponent per comprar-lo. Siga com siga, el llibre t'agrada, vols llegir-lo, aprendre'n i gaudir-ne.

Bé, doncs, de la mateixa manera que vaig fer amb el tema dels e-readers i dels e-books, aquesta vegada m'ha pegat per l'iPAD. La versió més actual que n'hi ha al mercat és l'iPAD 2, que a l'hora ofereix una versió amb Wifi i una altra amb Wifi + 3G.

Anem per parts, però... Les principals diferències entre l'iPAD (versió antiga) i l'iPAD 2 (versió actual) són un disseny més fi i lleuger, un processador molt més potent (de doble nucli) i que el fa més ràpid i eficient, una major autonomia (10 hores de bateria navegant), la incorporació de dues càmeres (una frontal i una posterior) que faciliten la videoconferència i el sistema operatiu iOS 5.

Ara bé, com he comentat abans, si ens decidim a comprar-lo podrem triar entre dues opcions: la versió Wifi o la versió Wifi+ 3G (ambdues amb l'opció de 16 GB, 32 GB o 64 GB). L'elecció pot ser molt difícil, però el primer de tot és tindre les coses clares i saber exactament què estem triant quan ens decidim per una o altra versió, cosa que, segons he pogut comprovar als fòrums, la gent no acaba de tenir clara.

La diferència més evident entre les dues versions i que no deixa cap dubte a ningú és el preu. El preu oficial (i el que trobareu gairebé en qualsevol tenda física o virtual) per a l'opció de 16 GB és de 479 euros en la versió Wifi i de 599 euros en la versió Wifi+3G.

Això sí, hem de tenir clar que si ens decidim per la versió Wifi, només podrem connectar-nos a internet amb l'iPAD en els següents casos:

Si ens trobem en una zona on hi ha algun senyal wifi obert (això és que no necessitem contrassenya per a connectar-nos-hi).
Si ens trobem en una zona on hi ha algun senyal wifi protegit però en som posseïdors de la contrassenya (per exemple a casa, si tenim contractat internet, o en aeroports, biblioteques o cafeteries que disposen de senyal wifi tancat, però que faciliten la contrassenya a l'usuari). Cada vegada hi ha més llocs d'aquest tipus.
Si posseïm un smartphone i hi tenim contractat un pla de dades. En aquest cas, podem compartir la connexió via wifi amb l'iPAD, això sí, aquesta opció consumirà ràpidament la bateria del nostre mòbil.

En canvi, si optem per la versió Wifi+3G (que a més compta amb GPS integrat), podrem connectar a internet amb l'iPAD en tots els casos anteriorment descrits, però a més també podrem fer-ho si:

Contractem un pla de dades per a l'iPAD (cosa que no sempre ens fa gràcia, perquè implica mantenir un altre contracte amb una companyia de telefonia mòbil, que d'altra banda pot ser la mateixa amb què tenim contractat el pla de dades per al mòbil o una altra de diferent).
Demanem a l'operadora amb qui tenim contractar el pla de dades del nostre mòbil que ens faça un “duplicat micro SIM” de la targeta SIM (generalment gratuït) que portarem sempre dins de l'iPAD i que ens permetrà compartir el mateix pla de dades que tenim al mòbil i sense la necessitat d'haver d'estar contínuament canviant la targeta d'un dispositiu a l'altre. (Aquesta opció evita haver de pagar dos plans de dades en lloc d'un només).

Pense que la diferència pel que fa a la capacitat de memòria d'emmagatzematge (16, 32 o 64 GB) no és tan important si tenim en compte que la tendència actual és a emmagatzemar cada vegada menys coses d'una manera física i fer-ho més d'una manera virtual (“en el núvol”), a més que l'iPAD no és essencialment un disc dur, sinó una eïna de treball. En aquest sentit, 16 GB poden ser més que suficients.

Al meu parer, el que més difícil ens farà l'elecció, doncs, serà haver de valorar si ens paga la pena d'estalviar-nos els 120 euros menys que costa l'iPAD 2 en versió Wifi o, contràriament, ens compensa fer aquesta despesa extra per la versió Wifi + 3G a canvi d'una major autonomia a l'hora de connectar a internet.

Què en penseu els que el teniu?

I JORNADA DE CULTURA JAPONESA (VLC)

2011-11-16T20:06:00.006+01:00

Aquest cap de setmana se celebrarà a València la I Jornada de Cultura Japonesa, organitzada per l'Associació Cultural Otaku no Michi, a la qual han convidat també a participar al grup de Shotokai de la Universitat de València (Campus de Tarongers) al qual pertany.

Hi haurà diferents tipus d'activitats al llarg del cap de setmana (tallers, exhibicions de diferents arts marcials, xarrades, jocs, exposicions...), però serà diumenge de 16:00 a 17:00 quan Eloy Izquierdo Sensei hi farà la seua intervenció, tot tractant d'establir la relació entre les tècniques del karate que practiquem actualment i les d'altres tipus de lluita del passat.

Serà una Jornada molt interessant i a la qual us convidem a assistir. Ací teniu els horaris de les activitats:

El lloc de celebració serà el Centre Municipal de Joventut Algirós situat al carrer de Ramón Campoamor, 91 (46022-València), al costat de l'institut Sorolla. Ací teniu també el mapeta per si no us aclariu.

L'entrada és gratuïta i podeu anar-hi amb xiquets.

Per a més informació: www.cicloculturaljapones.info

SALTEM BEN AMUNT

2011-11-15T19:37:00.006+01:00

Si hi ha moltíssims grups de música en català, per què sempre posem als nostres alumnes els mateixos cantants o grups (Ovidi, Raimon, Els Pets...)? Per favor, amb tots els respectes, aquests no són de la nostra època i menys encara de la d'ells.

Imagineu que en classe de castellà us feren escoltar Diango, Julio Iglesias, Juanito Valderrama... Així com han d'escoltar música en català? Si volem que escolten música en català, els hem de donar alternatives a la música que escolten en castellà, alternatives reals. Rap, pop, cantautors, etc., que no parlen contínuament del país i de la llengua, que parlen també d'altres coses i circumstàncies de la vida, de coses que realment els interessen.

En aquest sentit, trobe interessant la iniciativa de Descobreix la nova música en català. Gràcies a ells estic descobrint música en català, actual, ben interessant i de qualitat per poder sedduir els meus alumnes i fer-los canviar el xip musical una miqueta.

Com a exemple, us deixe amb la cançó "Saltem ben amunt", del grup La porta dels somnis, grup que hi he descobert hui.

DISFRESSES?

2011-10-29T11:21:00.001+02:00

INDIVIDU 1: Hey ¿De qué irás disfrazado a la cena de esta noche? (Com aquell que es mor de ganes que li pregunten el mateix)

INDIVIDU 2: De jilipollas. (amb la tonalitat del "Saben aquell que diu...")

INDIVIDU 1: ¿De jilipollaaaas? jajajaja. Yo acabo de venir de recoger el disfraz. Iré disfrazado de Blade, ya sabes, de vampiro, para moder cuellos, pero con katana. (Tot orgullós de la seua tria).

INDIVIDU 2: ¿Qué le vamos a hacer? No todo el mundo tiene la opción de disfrazarse de jilipollas. (Abandonant l'escena)

INDIVIDU 1: (amb cara de "Saben aquell que ha dit...?").

EL MERCAT DELS E-READERS I DELS E-BOOKS UN ANY DESPRÉS

2011-10-29T09:00:00.001+02:00

Fa poc més d'un any que vaig compartir amb vosaltres dues anotacions, una on explicava el perquè d'haver triat el meu e-reader PocketBook 301 plus, després d'haver fet un bon estudi de tota l'oferta que hi havia en aquell moment, i un altra on analitzava el mercat dels llibres en format electrònic.

Bé, doncs, després d'un any, he de dir-vos que continue molt contenta amb el meu PB 301 plus. Com ja vaig predir en aquell moment, el mercat a evolucionat cap a un tipus d'aparell que tracta d'incloure tot en un únic dispositiu (wifi, 3G, bluetooh, pantalla tàctil a color..., com l'iPAD), però la realitat és que, si el que volem és llegir còmodament i saludable, sense ser esclaus d'un carregador més, la millor opció continua sent el lector de pantalla de tinta electrònica.

Després d'un any de pegar-li canya, el meu lector funciona a la perfecció i no puc tenir-ne cap queixa. Això sí, tot evoluciona. I entre les evolucions que ha tret al mercat la marca PocketBook, i a banda d'altres dispositius que segueixen la tendència de moda que abans he explicat, hi ha l'evolució del model que jo tinc, el PB Pro 603. Té gairebé les mateixes característiques que el meu, però incorpora el bluetooth, el wifi, 3G, sensor-G, una clavilla estàndard de 3.5 mm (la del meu necessita un adaptador perquè és de 2.5 mm), un processador més ràpid i una pantalla tàctil sensitiva (que fa més fàcil prendre notes).

El PB Pro 603 costa al voltant dels 269 euros (més o menys el que em va costar a mi el meu fa un any). Una altra opció més econòmica pot ser el PB Pro 602, que per 189 euros ens ofereix el mateix que el 603, però sense la pantalla tàctil sensitiva ni el 3G. Qualsevol dels dos seria una bona opció per a qui estiga pensant de comprar-se un lector de llibres electrònics (les raons de per què vaig triar aquesta marca i model de dispositiu i no un altre, podeu llegir-les en les anotacions anteriors), perquè tots dos han augmentat les prestacions sense sacrificar la durada de la bateria (continua sent de 14000 passades de pàgina) ni la qualitat anti-reflex de la pantalla.

PocketBook també disposa de tabletes (7” i Android) econòmiques i lectors de pantalla més gran. Sobre aquests, però, no us puc aconsellar amb certesa perquè no he tingut ocasió de provar-los personalment.

I pel que fa a la pregunta del milió: Hi ha oferta de llibres en format electrònic? Doncs, sí. Això també ha evolucionat i la major part de llibres que ixen al mercat actualment ho fan en paper i en format electrònic (mireu les webs de la Casa del Llibre o de la FNAC, per exemple). No obstant això, determinades editorials (entre elles algunes editorials que publiquen en català) encara es resisteixen a traure els seus llibres en format electrònic, però trobe que no podran continuar així durant molt de temps, perquè això els implicarà pèrdues considerables.

CÓRRER O MORIR

2011-10-28T13:55:00.008+02:00

Córrer o morir és el títol del llibre del corredor català de Trail Running i Sky Mountaineering Kilian Jornet.

Després d'haver llegit el De què parlo, quan parlo de còrrer (del Murakami), vaig trobar-ne aquest fa cosa de deu dies, mentre feia temps mirant llibres en una llibreria, i em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Un llibre en català, d'un corredor català que semblava molt important (fins ara jo no el coneixia) i on el mateix corredor explicava les seues experiències en l'esport de muntanya. Me'l vaig comprar.

Ara que l'he llegit, he de dir-vos, en primer lloc, que el Kilian és un esportista de molt alt nivell. S'ha proclamat campió de totes les competicions més importants de l'esport que practica. I com deia el futbolista Carles Puyol, si no fóra català, segurament ja li haurien fet una pel·lícula, perquè el seu esforç i la seua capacitat física i mental la mereixen.

Això sí, si Murakami descrivia el fet de córrer com una part més (important, això si) de la seua vida, tot i que de tant en tant ens parlava de les sensacions desagradables que inevitablement i en ocasions té el corredor, el llibre del Kilian és més aviat tot el contrari.

El Kilian ens descriu a la perfecció totes les sensacions físiques i el pensaments que l'han acompanyat al llarg de les seues competicions o reptes esportius personals més importants. Hi podem veure l'agonia gairebé contínua a què s'ha d'enfrontar un corredor professional d'aquestes característiques per poder gaudir d'alguns moments de glòria (no només públics, sinó també interior) molt fugaços.

Dues perspectives molt diferents, la del Murakami i la del Kilian. D'una banda, la del corredor aficionat (tot i que a un gran nivell també), que incorpora l'activitat física a la seua vida, i de l'altra la del corredor professional al més alt nivell, que poc menys que ha d'incorporar la seua "vida" a l'activitat física, perquè per a ell córrer i viure són el mateix (d'ací el títol que tria per al seu llibre).

Potser amb la visió que ens en dóna el Murakami ens podem sentir més identificats tots els que practiquem l'esport, però sense dubte les descripcions del Kilian us sorprendran moltíssim. He de confessar, que fins i tot hi ha hagut moments en què se m'ha fet un poc pesat el llibre, perquè ofereix unes descripcions tan reals que ja em feien mal les cames i se'm cansava la ment com si fóra jo qui estava corrent per les muntanyes.

En definitiva, si llegiu el llibre descobrireu no només el gran campió que és el Kilian, sinó també com és la vida d'un esportista professional d'alt nivell. Darrere del simple fet de trencar la cinta de meta, hi ha una vida d'esforç al límit, tant a nivell físic com a nivell mental, que en ocasions (cal tenir en compte que no tots els esportistes professionals arriben allà dalt malgrat l'esforç) es veu recompensada per moments fugaços de felicitat.

[Edite novament l'entrada per oferir-vos l'últim vídeo de Kilian Jornet que ha penjat Salomon i que pense que paga la pena de veure]

PROPOSTA 2.0 D'INCORPORACIÓ REAL DE LES TIC AL CURRÍCULUM

2011-10-27T12:51:00.002+02:00

Com ja sabeu els seguidors del Tao, divendres passat vaig estar com a representant d'Un entre tants. Xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià en el Revolta&Tweets d'aquest mes, dedicat a les comunitats educatives (podeu llegir-ne la crònica de Ca Revolta i alguns dels Tweets intercanviats entre participants presencials i virtuals ací).

Hi va haver un debat molt productiu entre diferents tipus de membres de la comunitat educativa que hi participaren i una de les conclusions a que s'hi va arribar va ser que l'actual Currículum parlava d'incorporació de les TIC al sistema educatiu, però en cap moment no n'especificava els continguts que calia transmetre als alumnes. I això, en gran part, provocava que molts docents se sentiren perduts a l'hora d'incorporar les TIC a l'aula i, al remat, que no hi haguera una incorporació real de les TIC al sistema educatiu.

Personalment, crec que per tal que la incorporació de les TIC a l'ensenyament fóra real haurien de donar-se, fonamentalment, els següents factors:

SABER QUÈ ENSENYAR (educar en TIC). Els continguts TIC haurien d'aparèixer especificats al currículum (per a cada etapa, àrea, materia i curs). D'aquesta manera quedarien inclosos en les programacions i ens asseguraríem que l'alumne acaba la seua etapa educativa dominant-ne, com a mínim, allò essencial.

SABER COM ENSENYAR-HO (educar amb TIC). Independentment de la perícia de cadascú amb les noves tecnologies, el que cal tenir clar és que educar amb TIC implica un canvi de metodologia a l'hora d'ensenyar, metodologia que cal aprendre. Aprendre nosaltres (de manera autodidacta), entre nosaltres (de manera cooperativa) i també disposar d'una oferta formativa adequada a les nostres necessitats com a docents.

Si veiem la necessitat d'educar en TIC i amb TIC, és perquè la societat i la seua manera de pensar i de fer han canviat i continuen canviant, i les TIC ens han vingut i ens vénen incorporades en el canvi. No té sentit, doncs, si tot canvia i si pretenem incorporar realment allò que ens ha vingut de nou, tractar de fer-ho fent servir una metodologia tan tradicional com desfassada. La manera d'ensenyar i d'aprendre també ha de canviar.

Atenció! No estic dient jo que la metodologia tradicional haja deixat de ser útil en tots els casos (tots sabem que hi ha mètodes tradicionals que continuen sent molt efectius i que, potser, fins i tot caldria recuperar-ne alguns que s'han perdut), no van per ací els trets. El que vull dir és que ensenyar (i aprendre) coses noves, moltes vegades implica fer-ho d'una manera diferent, que el canvi implica canvi i que ensenyar implica també aprendre.

Sempre he pensat que un mestre que no aprèn, tampoc no ensenya. Ensenyar i aprendre són conceptes inseparables, des del meu punt de vista. Un mestre ha de tenir la humilitat suficient com per a esdevenir alumne, si més no, de tant en tant. Més enllà, diria que un bon mestre no ha de deixar mai de ser alumne.

Bé, si tenim en compte tot açò, pense que el primer pas cap a una incorporació real de les TIC al sistema educatiu passa, doncs, per establir-n'hi explícitament els continguts. És per això que una de les propostes que vaig llançar durant el Revolta&Tweets de la setmana passada va ser la de redactar una proposta d'inclusió real de les TIC al Currículum.

La proposta va tenir ressó a la xarxa, però a hores d'ara ningú no se n'ha fet avant. És per això que he decidit de ser jo mateixa qui la inicie i és per això que he decidit de crear un grup de treball (TIC&Currículum) a Un entre tants des d'on posar-la en funcionament.

Sóc conscient que es tracta d'una empresa molt laboriosa, cosa per la qual demane la col·laboració de com més docents millor, tant de Primària com de Secundària i de Cicles Formatius.

Qui estiga interessat/da a col·laborar en el projecte, pot afegir-se al grup. Si només voleu estar-ne informats d'allò que anem fent, podeu deixar-nos les vostres dades ací i us mantindrem informats/des.

Vinga, animeu-vos i demostrem que junts podem i que el treball 2.0 funciona! :-)

LA VOZ DORMIDA

2011-10-23T22:25:00.002+02:00

Aquesta vesprada he anat al cine a veure La voz dormida, novel·la de Dulce Chacón adaptada cinematogràficament pel director Benito Zambrano.

L'obra està ambientada en la Guerra Civil Espanyola i mostra el patiment innecessari de les dones republicanes a les presons franquistes durant els anys immediatament posteriors a la guerra.

L'eix vertebrador de la història és Pepita (María León), una xica cordovesa que arriba a Madrid amb l'objectiu d'ajudar la seua germana Hortensia (Inma Cuesta) que es troba presa a la càrcer de dones de Las Ventas i està embarassada. Pepita s'enamorarà de Paulino (Marc Clotet), un jove republicà valencià de família burgesa que continua lluitant, juntament amb el seu cunyat Felipe (Daniel Holguín), a la serra de Madrid.

La voz dormida és una història on la dignitat i el coratge d'un grup de dones presoneres s'enfronten a la humiliació, la tortura i la mort imposades pels guanyadors de la guerra.

Personalment, pense que cal remarcar la qualitat que demostren tenir els actors i les actrius que hi apareixen. És una història trista, però que paga la pena de veure per tal de no oblidar actes que mai no hauríem d'oblidar i que mai no hauríem de permetre que tornaren a repetir-se.

Recordem, a més, que va ser una de les candidates a representar Espanya als Oscar tot i que, finalment, va ser Pa negre qui hi va guanyar la candidatura.

CRÒNICA D'UN NAIXEMENT ANUNCIAT

2011-10-22T21:35:00.004+02:00

La trobada mensual Revolta&Tweets d'aquest mes estava dedicada a les comunitats educatives, és per això que em convidaren a assitir-hi com a representant d'Un Entre Tants. Xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià.

Cap a les 19:00 de la vesprada, ens aplegàvem a Ca Revolta per tal d'intercanviar opinions i idees al voltant de l'ús que fa la comunitat educativa d'Internet i de les xarxes socials en general (i de Twitter en particular).

Tot i que l'assistència presencial no va ser tanta com s'esperava, la veritat és que hi va haver molta participació twittera a la xarxa (#revoltaitweets) i el diàleg/debat entre els assitents i els que participaren des de casa va ser molt engrescador i productiu.

La tertúlia va començar a partir de la presentació que el Jordi Orts (@jordiorts) va fer de @400colps. I arran dels primers intercanvis d'idees i opinions que la presentació del Jordi va suscitar, jo mateixa (@Teresa_Saez) vaig tindre l'oportunitat d'explicar l'ús que fa @1entretants de les xarxes socials i d'Internet i vaig presentar, com a primícia, el document obert i compartit Twitter de docents que treballen en català.

Amb aquest document, i seguint l'exemple del document Docentes, Profesores/as y Educadores/as de Twitter en Español que @jjdeharo va posar en circulació fa temps, Un Entre Tants pretén aplegar tots els membres de la comunitat educativa twittera en català.

Ací no va acabar tot, però, i al sopar posterior continuàrem compartit idees, opinions i projectes.

Aquest matí ens hi reuníem de nou als tallers sobre Twitter, on després de la introducció al Twitter que ens ha fet Laura Santacruz (@lalectora), Josep Martínez (@JosepMJ) ha fet una exposició de les diferents aplicacions que hi ha per a traure-li tot el suc a Twitter.

Des d'ací aprofite per donar les gràcies a tots (i a totes) els que presencialment o des de casa heu fet possibles aquestes dues jornades tan productives i engrescadores. Heu deixat ben clar que ningú no s'ha de sentir a soles en aquesta la nostra professió, perquè som molts uns entre tants.

Companys i companyes, ànim i endavant! ;-)

REVOLTA&TWEETS. COMUNITATS EDUCATIVES.

2011-10-18T19:44:00.004+02:00

Revolta&Tweets és una trobada mensual d'usuaris de Twitter de diferents àmbits. Aquest mes, el tema de la trobada serà el de les "Comunitats educatives" i m'hi han convidat com a representant d'Un Entre Tants. Xarxa Cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià.

Hi farem un col·loqui molt familiar, amb debat posterior i sopar, on tractarem d'exposar diferents maneres de gestionar comunitats educatives mitjançant Twitter i debatrem sobre els avantantges, els problemes que poden sorgir-ne i com es poden solucionar, etc. En definitiva, hi compartirem idees, experiències i opinions.

Si t'abelleix fer-te'n una amb nosaltres i participar-hi presencialment, t'esperem a Ca Revolta, el proper divendres 21, a partir de les 19:00. I sinó, també pots dir-hi la teua o seguir la trobada des de casa a través de l'etiqueta #revoltaitweets.

L'assistència és gratuïta, el sopar no i cal inscriure-s'hi. Podeu trobar-ne més informació a l'enllaç del títol d'aquesta entrada.

D'HIGIENE VIRTUAL

2011-10-01T10:00:00.001+02:00

Tothom competeix per tindre cada vegada més i més "amics" al Facebook, perquè sembla que això et fa ser (o sentir-te) important.

Sabeu què? Jo, de tant en tant, faig neteja i me'n lleve uns quants. I gaudisc tant la neteja del meu Facebook com la de la meua habitació. Mmm, la olor a net no té preu! ;-)

LAPSUS EDUCATIU EMOCIONAL

2011-09-30T09:49:00.000+02:00

Crec que fins i tot aquells docents que tenim clar que educar és més que transmetre coneixements matemàtics, lingüístics, etc., i que és molt important l'educació en valors i emocional, ens hem pogut sentir identificats alguna vegada en alguna situació semblant a aquestes...

POSEM PER CAS:

ALUMNE 1: (Adreçant-se al profe en veu alta) Profe, puc anar al bany?
PROFE: No.
ALUMNE 1: I per què no?
PROFE: Perquè ja sabeu que al bany heu d'anar a l'hora del pati.
ALUMNE 1: Però, és que si hi vaig a l'hora del pati no em dóna temps d'esmorzar...
PROFE: Doncs... en el canvi de classe.
ALUMNE 1: Però és que si hi vaig en el canvi de classe, faig tard a la següent classe i no em deixen entrar-hi...

El profe ja no respon, continua la classe i 20 minuts després...

ALUMNA: (Adreçant-se al profe i en veu baixeta) Profe, puc anar al bany?
PROFE: (tot responent en veu baixeta) Ja sabeu que no podeu anar al bany...
ALUMNA: (tot interrompent el profe i en veu més baixeta encara) Sí, ja, però és que és urgent, m'està baixant la regla.
PROFE: (en veu baixeta) Ah, d'acord, vés-hi.

L'alumna ix de classe, el profe continua amb l'explicació i...

ALUMNE 2: (Adreçant-se en veu alta al profe) On va?
PROFE: I a tu, què t'importa?

O POSEM PER CAS:

Que la profe ha hagut d'interrompre la classe per portar a direcció un alumne que no portava material, estava molestant els companys, li estava rebentant la classe, no acceptava instruccions de cap mena i semblava que com més li deia que o es comportava o el duria a direcció, més insistia amb el seu comportament inadequat.

I en tornar a classe amb els alumnes que hi eren fent exercicis mentre ella era absent i reprendre l'explicació...

ALUMNA: Profe, on està? Què li han fet? L'expulsaran?
PROFE: I a tu, què t'importa?

No sé vosaltres, però a mi m'ha passat un parell de vegades i encara no havia acabat de dir la famosa frase i ja me n'estava penedint i la meua consciència em deia: Però, com ets de burra!

Em fa ràbia, molta ràbia i vergonya, que em passen coses com aquesta.

OPOSICIONS? EN QUÈ ESTEU PENSANT?

2011-09-29T18:02:00.001+02:00

De veritat hi ha qui creu que l'any que ve poden eixir oposicions d'alguna cosa?

Però no veieu que cada vegada retallen més i que ja no tenen diners ni per pagar la gent que ja hi és? No us adoneu de la gravetat de la situació?

L'administració, en general, ha abusat tant que ara ja no sap ni per on eixir. I si per eixir-ne ens han de passar per damunt a tots, ho faran. No veieu que totes le mesures que s'estan prenent van contra la gent més pobra?

Potser són "matemàtiques", com diu Obama, però matemàtiques de les que diuen que si ingresses 100 no pots gastar-ne 200. I matemàtiques de les que diuen que com més hi posen els altres, menys hi hauràs de posar tu.

En moments en què està en joc la supervivència i preval el "sálvese quien pueda", la lluita de classes no ha fet més que començar. Tot i que ja sabem tots com acabarà...

ARE THERE ANY ANSWERS?

2011-09-28T14:35:00.003+02:00

Per què no puc optar a fer classe d'anglés en FPA si és la llengua estrangera que he estudiat tota la vida al Sistema Educatiu i, en canvi, sí que poden obligar-me a fer classe de francés en un IES quan mai no he estudiat francés i no en tinc ni idea?

EL UNIVERSO EN UN SOLO ÁTOMO

2011-09-26T21:52:00.006+02:00

Hui he acabat de llegir un dels llibres que tenia encetats, El universo en un solo átomo (de l'anterior Dalai Lama).

He de dir que el llibre m'ha sorprés molt gratament. Hi he trobat un Dalai Lama coneixedor de la Ciència i dels darrers avanços cientificotecnològics, preocupat pel funcionament del món i pel benestar de tots els que l'habitem i reconeixedor i volenterós d'un acostament entre la Ciència i l'espiritualitat.

Evidentment, també hi parla de la religió budista, però no amb la intenció de guanyar adeptes per a la causa, sinó com a font del coneixement que ell mateix posseeix i tot relacionant el saber que la fonamenta amb els coneixements científics actuals.

M'ha resultat molt agradable de trobar-hi un (ex-) líder espiritual tan obert, amb tanta predisposició al diàleg i amb tantes ganes d'aprendre i de conéixer com un xiquet petit. I m'ha fet vindre ganes de conéixer més a fons una part de la psicologia budista que fins ara desconeixia i que sembla una barreja de ciència i filosofia.

Sense dubte, el recomane.

LES PRIMERES ADJUDICACIONS D'ENGUANY. CONSELLERIA S'HI SUPERA.

2011-09-19T16:46:00.001+02:00

Per al 9 de setembre es convocaven les primeres adjudicacions telemàtiques del curs 2011-2012. Hi estaven convocades “TOTES” les persones que participaren en l'adjudicació telemàtica de juliol i a qui no els hi havien adjudicat cap plaça, perquè si no ho feien, “quedarien excloses de la borsa”.

Bé, doncs, arribà el dia, i hi hagué gent que no va entrar a triar res, perquè entenia que si es trobava cap al final de la borsa, per a què havia d'estar tot el cap de setmana pendent i triar res, si només havien tret 8 places i a ells no els havien d'arribar ni de casualitat...

El cas és que aquesta gent en part tenia raó: Quin sentit té que entrem tots a l'aplicació per a triar quan és segur que no ens ha de tocar perquè tenim molta gent davant? Així, l'únic que fem es saturar el sistema (que és tot just el que passà).

La nostra Conselleria no té trellat, és clar, però dic jo que la gent tampoc no pot fer el que considera oportú, no fer cas de les instruccions i després reclamar, no? Doncs, això va ser el que va passar. La gent que havia passat de tot va anar a reclamar a Conselleria i com que a Conselleria no li interessava de tindre tants fronts oberts, perquè també l'havien cagada en unes quantes coses (com allò d'inventar que tots entrarem cada setmana a triar vacants i substitucions encara que no ens anar a tocar res i contribuirem a col·lapsar el sistema, o allò de dir que s'havien enganyat i fer que companys que ja havien anat el primer dia a treballar a l'insti, al segon dia hagueren de canviar d'insti perquè s'havien enganyat a l'hora d'adjudicar), va decidir que tornava a admetre a tota aquesta gent a la borsa. INJUSTÍCIA! Per què he de tornar a tindre davant meu les 22 persones (en el cas de Valencià) que ja m'havia llevat de damunt perquè no havien complit els requisits? JO sí que vaig estar el cap de setmana pendent del PC.

I com que els de Magisteri, que anaven una setmana avançats a nosaltres, ja no han pogut accedir a l'aplicació d'adjudicacions telemàtiques setmanals per saturació del sistema informàtic, doncs, ha passat el que jo ja vaig predir que passaria: Conselleria ha arribat a la conclusió que no és una bona idea fer entrar tothom alhora a triar, i més encara quan a la major part de la gent no li ha de tocar res, perquè gairebé no hi ha places. I com ho faran? Encara no ho saben (Anem pensant sobre la marxa!).

Però, ací no acaba tot. Hui tornava a haver adjudicacions (sense estar activada la borsa encara). Des de hui a les 11:00 fins demà a les 12:00, es podria accedir a l'aplicació per tal de fer la petició/selecció de places, i abans publicarien el llistat de vacants.

Bé, a les 11:00, quan hem entrat a l'aplicació, l'enllaç d'accés al llistat de vacants encara no estava activat, amb la qual cosa, ens hem trobat el percal quan hi hem entrat al programeta: en el cas de Valencià, només una vacant (i de mitja jornada) i 30 substitucions entre totes les províncies.

I després de fer-ne la tria i ordenar-les, en eixir del programeta, un missatge que diu una cosa així com que si has renunciat a alguna plaça que després ningú no agafa seràs exclòs/-osa.

¿Però les substitucions no eren optatives i per això ens havien donat l'opció de restringir província o no? Quin merder! Les instruccions que han publicat diuen una cosa, el programa una altra i els sindicats ni mu.

Si això continua així cada setmana, aconseguiran de desfer-se d'un munt d'interins per mort d'infart...

MITES DE LA NUTRICIÓ

2011-09-13T13:15:00.004+02:00

Continuant amb el tema de la nutrició esportiva, he trobat un parell més d'articles interessants que parlen sobre alguns mites nutricionals, sobre idees generalitzades de la nutrició que no són reals i que sovint fan que la gent cometa barbaritats quan vol perdre pes.

Ja sabeu, després de l'estiu, és molta la gent que ha de començar a practicar activitat física i dieta per tal de llevar-se de damunt el pes guanyat a l'estiu. I això és un dels motius pels quals he pensat que seria bona cosa de dedicar unes quantes entrades del blog a la nutrició i l'activitat física (dels altres motius ja us informaré més avant), perquè és millor fer les coses amb una mica d'idea i no fer cas de la veïna que sempre està provant dietes però sempre està igual de grossa.

Ací teniu un índex dels mites tractats:

1. "Si fas peses, s'endureix el greix".
2. "Si t'entrenes amb una faixa, perdràs més pes perquè suaràs més".
3. "Com més proteïnes consumisques, més múscul tindràs".
4. "Treballar a una intesitat baixa, crema més greix".
5. "Quan entrenem en dejú, perdem més greix corporal".
6. "Pren líquid només quan tingues set".

Per a tenir-te informació més detallada, consulteu els articles:

Algunos mitos en nutrición deportiva.
Otros mitos en nutrición deportiva.

PERFECCIÓ DIVINA

2011-09-11T16:40:00.004+02:00

Mentre corria, i no sé el perquè (bé, sí, perquè em vaig creuar amb una colla de gent que semblava d'aquell tipus de gent que et fa parar per tractar de captar-te per a la secta), em va vindre al cap un dubte:

Si diuen que Déu és perfecte, en realitat és clar que és imperfecte, no? Perquè dir que és perfecte, és com dir que està acabat... o no?

II DIADA D'ESTELLÉS

2011-09-04T16:12:00.004+02:00

Bé, per motius tècnics, no vaig poder participar de l'homenatge virtual a Enric Valor que es va fer no fa molt, i a punt he estat de perdre'm també el d'Estellés. Malgrat tot, ací estic.

No sabia ben bé què fer per homenatjar-lo i m'he decidit per debutar com a recitadora. Així, doncs, allà va...

Ir a descargar

AH QUE NO HO SABIES?

2011-08-31T08:00:00.000+02:00

"Anima Sana In Corpore Sano"

PERDRE PES NO ÉS UN MIRACLE

2011-08-30T23:48:00.003+02:00

Penses que tens un metabolisme lent i per això estàs grosset? Penses que perquè estàs prim no tens greix?

Voleu saber com funciona el greix en el nostre cos i com podem desfer-nos-en?

Ací us deixe un documental molt interessant sobre aquest tema que va ser emés pel Canal Odisea:

I, ja posats, l'enllaç a un article sobre el perquè de vegades correm (o fem exercici) i no perdem pes. Què és el que falla?

GUIA PER COMENÇAR A CÓRRER

2011-08-30T00:08:00.003+02:00

Fa poc més d'un mes que vaig reprendre l'hàbit d'eixir a córrer, després d'haver estat 4 mesos sense fer-ho i quasi el mateix temps fent esport només un dia per setmana.

M'havia engreixat i em sentia fatal. Els qui hem fet esport tota la vida, sabem com ens sentim quan, per un motiu o un altre, hem de passar un temps sense fer esport. Necessitem les nostres endorfines!

Bé, ja que pràcticament tots els poliesportius i gimnasos de València tanquen a l'agost, vaig decidir que el millor era córrer, tot i les elevades temperatures i la humitat que caracteritzen els estius llevantins.

El cas és que he vist un article en una web que podria ser molt útil per a les persones que volen iniciar-se en el running i no han fet esport mai o fa molt de temps que no en fan. Es tracta d'un pla d'entrenament per començar a córrer, dividit en 10 setmanes.

Si ja has corregut abans, has fet altres esports i la teua condició física no parteix de 0, no és necessari que comences pel principi del pla, pots començar pel pla de la setmana que millor reflectisca el teu punt de condició física actual. I si en cap moment veus que t'ha costat molt de complir el pla d'una setmana, és preferible que repetisques el mateix pla la setmana següent que no que passes al següent pla. Encara que hàgeu de repetir una setmana, no passa res. És preferible acabar cada dia amb ganes de tornar a córrer que no cremar-se. Veureu com progresseu ràpidament.

Bé, a la web hi ha altres articles ben interessants sobre el món de l'entrenament de la carrera i l'acondicionament físic en general.

Si sou nous en el camp de l'esport, us recomane llegir els articles de la secció dedicada a la gent que comença a córrer.

Per cert, sabíeu que Haruki Murakami, a més d'escriptor, és corredor? Al seu llibre De què parlo quan parlo de còrrer, hi explica la seua experiència personal. Jo l'he llegit aquest estiu, perquè era una de les lectures que tenia pendents, i m'ha agradat molt.

QUE LA MUERTE TE ACOMPAÑE

2011-08-04T23:55:00.004+02:00

Una de les lectures de l'estiu ha estat l'últim llibre del Risto Mejide (sí, aquell que feia de jurat tocacollons d'O.T), Que la muerte te acompañe. Com que havia llegit els dos llibres que havia publicat anteriorment (El pensamiento negativo y El sentimiento negativo), també tenia ganes de llegir-ne aquest

A diferència dels dos anteriors (més assagístics), aquest últim és una novel·la. Una novel·la on utilitza el tòpic literari del viatge a l'infern, això sí, un infern una mica especial.

És una lectura entretinguda, però m'ha decebut prou, la veritat. Sincerament, pense que el Risto podia haver creat un viatge a l'infern molt més perspicaç que el que ha creat.

De moment, crec que el génere que més li funciona és el de l'assaig breu. Al meu parer, no ha sabut traspassar el seu enginy a la novel·la, només n'hi ha deixat veure algunes pinzellades aïllades de la ironia i de la sàtira que el caracteritzen.

ANORÈXIA

2011-08-03T15:55:00.002+02:00

Un dia rere l'altre...

XIQUETA: Pa-pa! ... Ma-ma!
IAIA: El papa i la mama no estan, carinyet...
XIQUETA: No tan?
IAIA: No, no estan, tresoret meu. Estan guanyant dinerets per a la xiqueta, per menjar i per comprar-li cosetes.
XIQUETA: La xiqueta?
IAIA: Sí, per a la xiqueta. Rebonica!

Uns mesos després...

IAIA: Ai, com és de boniqueta i de llesta la meua xiqueta...! Mareeeee! (adreçant-se a la xiqueta).

Ara voràs... (adreçant-se a la veïna amb veu més baixeta)

On és el papa? (adreçant-se novament a la xiqueta)

XIQUETA: Treballant.

IAIA: I la mama?

XIQUETA: Treballant.

IAIA: I què fan al treball, amor meu? (tota emocionada i mirant de reüll la veïna tot deixant-li veure que el millor encara està per arribar, torna a adreçar-se a la xiqueta)

XIQUETA: Guanyar dinerets per a la xiqueta, per menjar.

IAIA i VEÏNA: Ai, què bonica! (Cridant totes dues emocionades).

AUTODEFINITS

2011-06-28T14:49:00.004+02:00

Si et pregunten qui ets i què vols, segurament no seràs capaç de dir-hi ni pruna. Quan passe això, prova de dir el que no ets i el que no vols, veuràs com et resulta una mica més fàcil. Perquè, gairebé sempre, el primer pas per a saber qui ets i què vols, és tindre clar això: el que NO ets i el que No vols.

Les identitats no necessàriament han d'expressar-se amb afirmacions, també poden expressar-se amb negacions. I, moltes vegades, les persones ens definim més i millor quan diem NO, que no quan diem SÍ.

AIXÍ COM CELL QUE S'OMPLE DE SAVIESA POPULAR...

2011-06-05T14:27:00.002+02:00

L'amor no té edat... però el sexe sí.

A DESTRA I A SINISTRA

2011-06-02T13:43:00.002+02:00

PARADOXA: El destre ha provocat un sinistre.

INDIGNATA

2011-05-29T22:19:00.003+02:00

La creadora d'aquest blog està molt indignada, però aviat hi tornarà amb textos ben indignants i plens d'indignació.

TROBADA LINGÜÍSTICA I BLOGUERA

2011-05-10T18:24:00.003+02:00

Trobada lingüística i bloguera a Ca Revolta. Dissabte 21 de maig, a les 19:00. I a les 22:00 continuarem amb un sopar. Entrada gratuïta. Per a més informació i inscripcions al sopar, consulteu l'enllaç. No podeu perdre-vos-ho!

Paremiologia catalana i internet. Presentació d'Amb cara i ulls, de Víctor Pàmies.

TRYING MATCHA CEREMONY

2011-04-29T16:11:00.011+02:00

Hui he encetat el set de degustació de te Matcha que em va regalar l'amic Dospoals. Per als que no ho sabeu, el te Matcha és el millor te verd japonés que hi ha, es tracta del te en pols (potser l'heu vist a les pel·lis de Karate Kid) que s'utilitza per a la cerimònia japonesa del te.

La caixa portava moltes coses, però hui concretament n'he utilitzades les següents per fer-me la sobretaula: el te Matcha per a infusió (també n'hi ha per a cuinar), el chasen (o batedor de bambú) i un parell de sembei (galeta típica japonesa, una mena de neula fabricada amb Matcha).

Aquesta vegada he seguit les instruccions que venien a la caixa per tal de preparar el Matcha. I si he dit "aquesta vegada" és perquè la propera vegada no pense fer-ne cas, ja que crec que, pel que he pogut llegir i veure a les pel·lis, crec que s'hi han enganyat.

El procés ha estat el següent:

1) He posat dos dits d'aigua natural en una tassa de te japonesa i hi he afegit una culleradeta de te en pols.

2) Després, hi he afegit aigua molt calenta fins que he ompit la tassa i ho he barrejat enérgicament amb el chasen.

I m'ha quedat una cosa així:

Per què crec que s'hi han enganyat? Perquè no té cap sentit posar dos dits d'aigua natural a la tassa, ficar el te i després afegir-hi aigua calenta sense haver-hi fet absolutament res. Se suposa que després s'ha de batre fins obtenir-ne escuma, però això no s'ha esdevingut.

Pense que la utilitat de posar dos dits d'aigua a la tassa amb la culleradeta de te és batre'l tot seguit (d'aquesta manera sí que es pot batre fins obtenir-ne escuma, perquè resta espai a la tassa) i després afegir-hi l'aigua calenta fins omplir la tassa. Què en penseu? Al cap i a la fi, així és també com es prepara el Cola-Cao o qualsevol pols que després s'haja de batre, no?

ULLERES TRENCADES

2011-04-23T13:58:00.003+02:00

Don't worry! Crida en veu alta que estàs enamorat/da i veuràs com algú te'n regala unes ben ràpidament.

ACCIÓ POÈTICA

2011-03-04T17:45:00.002+01:00

Més murs que parlen...

LA CERVESA ÉS DIVERTIDA!

2011-03-02T14:56:00.005+01:00

Prohibim el tabac i prohibim fer botellada al carrer, d'acord. I imposem penalitzacions econòmiques contra l'infringiment de la llei que regula el consum d'alcohol i de tabac, d'acord també.

Aleshores, però, per què si enguany vull anar als concerts de Falles no podré arreplegar les entrades de les emissores de ràdio directament (com s'ha fet tota la vida) i hauré d'inflar-me a beure cervesa per tal d'aconseguir-les, perquè no hi ha una altra manera de fer-ho?

Podríem dir-ne

HIPOCRESIA?

Segurament ens hi quedaríem curts...

Em sembla una VERGONYA que l'Ajuntament de la meua ciutat ajude a fomentar el consum d'alcohol entre la gent jove.

Si hem de tenir concerts de Falles a costa de permetre coses com aquesta, preferisc que no n'hi haja. Tot açò és PATÈTIC!

Em sent SÚPER DISCRIMINADA per ser una persona que no beu alcohol o, almenys, no ho fa amb tan poc de trellat com demostra aquesta iniciativa. I no m'agrada que a la meua ciutat s'INCITE els adolescents a consumir alcohol per a poder divertir-se.

Ara que..., potser, com que ara està de moda això d'aprendre com més llengües millor a l'escola, però el sistema educatiu té tan poc de trellat que no permet de fer-ho de manera eficient, doncs algú ha pensat que la cervesa dotarà de fluïdesa oral els nostres alumnes...

¡Madredediosydelamorhermoso!

2011-02-20T22:42:00.004+01:00

Hui he anat al cine a veure The Fighter, una increïble història real -aspra i humorística alhora- sobre la vida del boxejador Mickey Ward "Irish" (Mark Wahlberg), considerat un gladiador dels junior welter i el seu germanastre Dicky Eklund (Christian Bale).

Bona pel·lícula, bons actors i bona banda sonora. Us la recomane, especialment si us agrada el món de la boxa.

Ací us deixe amb la cançó del combat final, tot un clàssic dels Whitesnake.

CATCH UP TO ME

2011-02-16T01:00:00.004+01:00

I'm studing English, I'm listening to music to do it, and here you are one of the songs from Richie Kotzen's last cd. What a wonderful song...!

Are you gonna show me this time?
Are you gonna pick me up and say you love me?
Are you just another thing for me to run from?

So I run, I'm running from love

I know that it's gonna catch up to me so I keep moving on
I don't wanna let love touch me the way that I know it does
I never let nobody close to me, enough to let me down
But I know that it's gonna catch up to me somehow

You say I'm just wasting my time, oh
But you know I've been wasting my whole damn life
I'd take another shot of anything to know me
'Cause I got to run and stay unknow, yeah

I know that it's gonna catch up to me so I keep moving on
I ain't gonna let love come for me I know it always does
Thoghts, good times Keep teasing me, I cannot resist
But I know that it's gonna catch up to me when we kiss, oh oh

[solo]

I know that it's gonna catch up to me, so I keep moving on
I don't wanna let love touch me, you know everything it does
All this time was teasing me, I cannot resist
I know that's gonna catch up to me somehow, when we kiss

I know that it's gonna catch up to me somehow, oh yeah
I never let nobody close to me, close enough to let me down
You're sweet and keep teasing me, how can I resist?
I know that it's gonna catch up to me when we kiss

AMO EL AMOR QUE SE REPARTE...

2011-02-15T01:00:00.000+01:00

Amo el amor que se reparte
en besos, lecho y pan.

Amor que puede ser eterno
y puede ser fugaz.

Amor que quiere libertarse
para volver a amar.

Amor divinizado que se acerca.
Amor divinizado que se va.

(Pablo Neruda)

FELIÇ SANT VALENTÍ

2011-02-14T09:21:00.002+01:00

a tot aquell qui tinga un valent o una valenta al costat...

BESCANVI-EMMM...

2011-02-11T18:16:00.004+01:00

Si tu tens una idea i jo en tinc una altra, i si tu em preguntes per la meua idea i te la dic i jo et pregunte per la teua i no me la dius, tu en tindràs dues i jo només una, la qual cosa voldrà dir que et creus molt llest... i que tens molt de morro, rostre o cara dura.

Però, si jo compartisc la meua idea amb qualsevol i tu no ho fas, tu potser en tindràs dues (o tres o a tot estirar quatre, tot depenent de quants babaus penses que has enganyat), però a la llarga (i no tan llarga) jo acabaré per tenir-ne unes quantes més que tu.

Amb tot això vull dir, que si ets dels que els agrada escodrinyar, però ets un agarrat a l'hora de compartir informació, internauta o no internauta, tens els dies comptats!

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

2011-02-10T17:02:00.005+01:00

Tot just he acabat de llegir El curiós incident del gos a mitjanit, un llibre del Mark Haddon. La història d'aquest llibre ens és narrada en primera persona per Christopher, un xiquet de 15 anys que té algun tipus de discapacitat psicològica que li fa ben difícil relacionar-se amb la gent i amb el món quotidià que l'envolta, és a dir, li impedeix de socialitzar-se amb normalitat.

Christopher, que també és un apassionat de la ciència en general i, particularment, de les matemàtiques, comença investigant l'assassinat del gos de la veïna, investigació que el portarà a descobrir altres misteris de la seua vida i que desencadenarà una sèrie d'esdeveniments que el posaran a prova i li faran superar-se.

Es tracta d'un llibre senzill, pel que fa a la forma, i alhora profund, pel que fa al contingut. Considere que és una obra boníssima per a treballar la lectura de manera transversal des de l'assignatura de matemàtiques o per a educar en valors des de qualsevol assignatura.

Pel que fa a la llengua, es tracta d'una obra rica en definicions de conceptes. L'únic problema que hi veig és que està traduïda al català oriental i aixó pot ser un embolic per a xiquets que no són valencianoparlants i es troben en un estadi primer pel que fa a l'aprenentatge de la llengua. Crec que seria adequada per al nivell de 4t d'ESO o superior, o de nivells inferiors en el cas d'alumnes valencianoparlants.

En general, em sembla que es tracta d'una obra molt aprofitable a nivell educatiu i m'ha agradat moltíssim. Us la recomane de debó.

I el pare va dir:
—Christopher, entens que t'estimo?
I jo vaig dir:
—Sí.
Perquè estimar algú és ajudar-lo quan té problemes, i tenir-ne cura, i dir-li la veritat, i el pare m'ajuda quan em fico en problemes, com ara quan va venir a la comissaria, i té cura de mi perquè em fa menjar, i sempre em diu la veritat, i això vol dir que m'estima.

LA FRASE DEL DIA

2011-02-09T11:56:00.005+01:00

No és aquest el tipus de coses a què us tinc acostumats al Tao, però és que acabe de veure l'enllaç a una Frase Divertida en el Facebook d'un amic i m'ha fet tanta gràcia que he decidit de compartir-la ací (això sí, traduïda al valencià). La frase diu així:

Si fer l'amor allarga la vida... Vine ací i fes-me immortal!

No sé si us farà tanta gràcia com a mi, però jo encara estic que em pixe de riure, ha, ha, ha (Potser m'ha pillat en un dia tonto, no sé...)

I jo que sempre vaig per ahí dient que sóc immortal, ha, ha, ha. Jo no sé què deuen estar pensant-se per ahí, ha, ha, ha.

PABLO ALBORÁN

2011-02-07T18:51:00.009+01:00

Preciós, el cd amb què debuta Pablo Alborán. No és d'estranyar que s'hagen exhaurit totes les entrades per als concerts de la gira que farà per tot Espanya. Jo volia anar al concert de València, però he fet tard...

Des d'ací, un petit homenatge a aquest músic humil que donarà molt a parlar dins el futur del panorama musical.

I si voleu escoltar el cd complet, el teniu disponible ja als grans magatzems i a l'Spotify...

MICROMONÒLEG

2011-02-03T18:13:00.008+01:00

Com deia aquella: trobar a faltar a algú que ha mort és trist, però més trist encara és trobar a faltar a algú que encara és viu.

Sí... I a més, et fa una sensació d'estar imbècil...!

És clar, perquè si trobes a faltar a algú que és ben viu, una de dues: o és perquè no tens ovaris (o collons, tot depenent del gènere) per fer cara a la situació i posar-li remei (i a més n'ets conscient) o és que l'altra persona en qüestió passa de tu de totes totes mentre que tu, desgraciat/ada, tractes de posar-li remei precipitadament (perquè vas cap al precipici i ho saps) a la cosa.

En qualsevol cas, trobar a faltar algú que encara és viu és una de les pitjors coses que et pot passar en aquesta vida perquè, siga com siga, paio o paia... estàs fotut!

UN CANVI DE XIP

2011-02-01T17:44:00.004+01:00

Aquests dies he estat posant ordre al portàtil, al netbook i al disc dur extern que tinc. Ja sabeu... centenars d'arxius emmagatzemats, alguns dels quals per duplicat o per triplicat i en diferents versions o estats d'actualització. Bé, què vaig a contar-vos, no?

Crec que la major part del temps que ens fan perdre les noves tecnologies provenen d'aquesta ànsia per guardar-ho tot i de la necessitat d'haver d'estar carregant contínuament les bateries dels diferents aparells electrònics de què disposem.

Pel que fa a la segona manera en què les noves tecnologies ens fan perdre el temps, de moment, no he trobat cap solució (imagine que perquè, d'alguna manera, puc fer-hi ben poc, ja que en bona mida la solució depèn de l'avanç de la tecnologia), però pel que fa a la primera manera crec que sí que hi tenim molt a dir i que tot pot solucionar-se amb un canvi de xip.

Revisant els arxius que hi tenia emmagatzemats, em vaig adonar que una bona part d'ells podien estar emmagatzemats (i de fet alguns ja ho estaven) perfectament a la xarxa. La tecnologia actual ens dóna la possibilitat, per exemple, de penjar els nostres vídeos al Youtube, de penjar les nostres fotos al Picassa, de penjar els nostres documents a l'Scribd, en una wiki, en un blog... fins i tot ens dóna la possibilitat d'escoltar música (amb l'Spotify) i de veure vídeos, pel·lícules i sèries sense haver de descarregar-los i emmagatzemar-los . I tot això podem fer-ho de manera privada (de manera que només nosaltres puguem tindre'n accés) o de manera pública o restringidament compartida. Per què, doncs, tenim encara aquesta dèria de guardar-ho tot?

Crec que el futur més immediat va cap a l'emmagatzematge de la informació en mitjans virtuals, tant per la comoditat que comporta (possibilitat de consultar la informació en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu), com per la capacitat que aquest mitjà dóna a l'hora de compartir coneixements experiències i materials de qualsevol tipus. A més, pense que és una bona manera de salvaguardar la nostra informació de possibles deterioraments dels suports físics o de la possible destrucció irreparable deguda a errors humans (A qui no se li ha espatllat algun dispositiu o qui no ha esborrat algun document per error?).

És clar, hi necessitem l'accés a una bona connexió d'Internet (cosa amb la qual, d'una manera o d'una altra, ja compta la major part de la població) i saber fer un bon ús de les polítiques de privacitat (algunes de les quals, això també és de veres, encara no estan molt a l'alçada dels avanços tecnològics).

AM I OFIUCUS NOW?

2011-01-29T23:44:00.002+01:00

Una aquariana que ressuscita els morts?

Segons un estudi que s'ha fet tenint en compte una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 citades per Ptolomeu, els signes del zodíac podrien ser-ne 13 en lloc de 12. El nom d'aquesta contel·lació és "Ofiucus", nom que rebria el nou signe del zodíac que no s'afegiria sense més a la llista dels altres 12, sinó que els desplaçaria.

Si sou dels que consulteu i creieu d'alguna manera en l'horòscop, us aconselle que llegiu la notícia que va eixir al diari El País el dia 22 de gener de 1995 i que sembla que ara torna a posar-se de moda.

Potser, en poc de temps, molts de vosaltres us veureu obligats a canviar de personalitat per a adaptar-vos al vostre nou signe zodiacal... Aneu preparant-vos!

MATEMÀTIQUES IRREFUTABLES

2011-01-26T10:23:00.002+01:00

Professora: A veure, Pau, què he de fer per tal de repartir 11 creïlles entre 7 persones?

Alumne: Puré de creïlles, profe.

CULTURA POPULAR

2011-01-24T08:39:00.002+01:00

Ai, animetes santes del purgatori furiós, quin fred fa!

(Regal de la dependenta de la tenda on solc anar habitualment a comprar les hamburgueses de pollastre... Em va omplir de goig topetar amb aquesta joieta popular a València i em va fer moltíssima gràcia la plasticitat de la dita)

QUE SI T'ESTIMA?

2011-01-23T17:11:00.003+01:00

Quant de temps passa amb tu...?

NAUFRAGI

2011-01-22T08:56:00.002+01:00

Veler que t'allunyes del port

sens mi, després d'haver-me promès

que si algun dia parties

amb tu partiria jo.

Esperances esvaïdes,

gelosia del record,

alba sense gavines,

mar i remor.

Patiment per la memòria,

absència del somni d'or,

pressa de l'ham traïdor,

atur del cor.

INCONGRUÈNCIA AFECTIVA

2011-01-20T10:25:00.001+01:00

La principal diferència entre la comunicació tradicional i la moderna és la relació directament proporcional que s'hi estableix pel que fa a la quantitat de besades i d'abraçades repartides.

Exemple (tradicional):

[Postal. Una vegada a l'any]

Espere que passeu un Bon Nadal en companyia de tota la família i que el nou any vos porte salut, diners i pau.

Amb els millors desitjos: FELIÇ ANY!

Besades per a tots.

Exemple 2 (moderna):

[mns 1] Bon dia! Me'n vaig a treballar. T'estime. B7s
[mns 2] Dinem junts? B7
[msn 3] Ja he arribat. Un abraçada.
[mns 4] Bona nit. B777

[correu-e 1]

Ja tinc ganes que arribe el cap de setmana per tornar a veure't. Aquesta setmana s'està fent més llarga de l'habitual: massa reunions, massa informes per redactar, no he pogut anar al gym ni un dia i, per si fóra poc, hui he hagut de pujar set pisos amb la compra per les escales, perquè l'ascensor no funcionava en tornar del supermercat.

Estic rebentat... No puc més!

Mooolts b7s

[correu-e 2]

Em sap molt greu, però finalment la cosa s'ha complicat i no podré veure't el cap de setmana. He de quedar-me ací perquè encara he d'acabar algunes cosetes de la feina i després necessite descansar per no començar la setmana que ve ja rebentat.

El cap de setmana següent, ens veiem segur.

Una abraçada ben forta. B7777

Malauradament, la relació que s'hi estableix pel que fa a la quantitat de besades i d'abraçades realment repartides és inversament proporcional.

Ahir, precisament, pensava en la poca correspondència que hi ha entre les besades i abraçades que escrivim i que llegim i les que realment som capaços de donar i rebre.

Si us hi fixeu, segurament, fins i tot coneixereu el cas d'algú que sempre envia moltes besades i abraçades per missatges o correus, però mai no en dóna cap en persona.

I si seguiu fixant-vos-hi, potser fins i tot descobrireu el cas d'algú a qui li envieu besades i abraçades via missatge o correu, però a qui mai no li les heu donat en persona.

Tot això dóna molt a pensar... (sobretot, perquè no crec que les noves tecnologies hi tinguen tot a dir).

ESCACS DE MORT

2011-01-19T15:23:00.004+01:00

Deia que s'anava a suïcidar, però hui la Mort li ha guanyat la parida.

NOTA 1: Heu llegit bé, no hi ha cap errada.

NOTA 2: El títol de l'entrada, l'he agafat prestat d'un llibre de l'Eduard Mira (la resta és 100% original).

LA TREGUA

2011-01-18T09:57:00.004+01:00

Divendres, un amic em va regalar La tregua, un llibre del Mario Benedetti que vaig acabar de llegir anit.

Fins ara només havia llegit poesia i microcontes del Mario Benedetti... M'agrada molt aquest autor i, després d'haver llegit aquest llibre, crec que tractaré de descobrir la part d'ell que encara no havia descobert.

La tregua és una novel·la, escrita en forma de diari on un home a punt de jubilar-se, vidu i amb tres fills ja grans, conta la seua vida més quotidiana, una vida "gris", caracteritzada per la rutina laboral i l'ambient viciat d'una llar desunida. Només Laura Avellaneda, una jove empleada, serà capaç d'obrir un parèntesi lluminós en la vida de Martín Santomé.

Soledat, Incomunicació, Amor, Sexualitat, Felicitat i Mort formen part d'aquesta història que, a més d'haver estat traduïda a diferents idiomes, també ha estat adaptada al teatre, al cine i a la ràdio.

Una història bella i tendra on, en definitiva la felicitat i la tristesa es mostren com a les dues cares d'una mateixa moneda que és la vida, una vida en mans de la Fortuna.

Grandíssim, Benedetti...

NO SAPS COM SÓC... I MAI NO HO SABRÀS!

2011-01-17T15:14:00.005+01:00

Ahir Punset publicava al seu blog una entrada on parlava de la dificultat de conéixer-nos deguda als petits enganys cerebrals. Aquesta entrada em va fer reflexionar (una mica més del que ja ho havia fet en moltes ocasions) al voltant d'una qüestió: Realment podem arribar a dir que ens coneixem a nosaltres mateixos, que coneixem algú o que algú ens coneix?

Ens agrada moltíssim sentir que altres persones ens coneixen o que nosaltres mateixos ens coneixem (segurament perquè això ens dóna seguretat), però crec que això és impossible. I potser això només contribuïsca necessàriament a demostrar que estem vius, que ens movem contínuament i evolucionem contínuament.

Moltes vegades, quan reflexione sobre els meus pensaments i sentiments, em fa la sensació que és impossible arribar a conéixer-me del tot, perquè no SÓC res que es puga conéixer. El que vull dir amb això és que em fa la sensació que més que SER, HI ESTIC. És a dir, que els meus pensaments i sentiments no són quelcom estàtic, no formen part d'un inventari tancat i inalterable.

És com tractar de conéixer alguna cosa que mentre intentem de conéixer-la ja està canviant, amb la qual cosa aconseguir-ho esdevé una tasca gairebé impossible. I si això passa en intentar de conéixer-se un mateix, com podem parlar de conéixer de veritat una altra persona?

Potser puc arribar a conéixer-me hui, però... i demà?

Podreu conéixer diferents estats de mi (i jo de vosaltres), però crec que mai no podreu (podré) tenir una perspectiva suficientment estable com per a captar l'ÉSSER, només alguns estats variables (de pensaments, de sentiments, de comportaments...).

Só... Qui só? :-)

REDEFINICIÓ CONCEPTUAL

2011-01-13T09:51:00.003+01:00

Optimista: inclinat a veure i a jutjar les coses sota l'aspecte més favorable.
Pessimista: inclinat a veure i a jutjar les coses sota l'aspecte menys favorable.

Qui no hi veu aspectes negatius o millorables, difícilment promourà cap tipus de canvi. Qui no promou cap tipus de canvi es conforma amb el que hi ha. Qui es conforma amb el que hi ha, no creu en un món millor. Qui no creu en un món millor, per a què ha d'actuar? Qui no actua, s'estanca...

Pot un ésser viure sense realitzar cap tipus d'acció, sense ideals, sense somnis...?

L'acció defineix l'ésser viu front a l'inerte, no?

A partir d'ara, crec que cada vegada que algú ens diga "pessimistes" amb un somriure d'orella a orella i amb cert aire de superioritat, hauríem d'esborra-li el somriure de la cara!

No d'una galtada (cosa que en alguns casos podria ser molt adient i desestressant), si no aconseguint (també amb un somriure d'orella a orella, és clar...) que li caiga la cara de vergonya per considerar-se tan optimista.

(La galtada, la podem reservar per a qui ens diga "optimistes")

ADVERSAtiva

2011-01-10T11:06:00.002+01:00

Tothom li regalava joguets, però ben pocs estaven disposats a jugar amb ell.

ENCANTERI

2011-01-07T11:53:00.003+01:00

Uisss, ho sent...

BLANC I EN AMPOLLA...

2011-01-06T11:45:00.004+01:00

Vi...?

Mare meua, com ens la colen sempre...!

A FUMAR... A CASA?

2011-01-04T21:22:00.004+01:00

Agafant el guant del company del blog Què t'anava a dir, jo també compartiré una preocupació que m'ha sorgit pel que fa a l'aplicació de la nova llei de prohibició del tabac als bars i llocs públics.

En primer lloc, he de dir que sóc anti-tabac. Compartisc amb el company Miquel el dubte sobre la manera en què es farà complir aquesta nova llei. És més, crec que als llocs on més s'hauria de complir continuarà sense complir-se: a les Universitats, als hospitals, als trens, a les cuines dels bars, per exemple, la gent continua fumant (unes vegades d'amagat als banys, d'altres vegades sense ni tan sols amagar-se'n), tothom ho sap, però ningú no fa res, tot i que això ja era prohibit des de feia temps.

Ara, arriba la nova llei, que prohibeix de fumar en tots els bars (això sí, després d'haver obligat els amos dels locals a adaptar-los amb zona de fumadors i de no fumadors, amb la consegüent despesa de diners que això els va suposar, cosa que tampoc no em sembla gens bé), parcs i indrets propers a escoles o llocs freqüentats per xiquets en general.

Ara bé, davant tota aquesta prohibició (que com ja dic a mi em sembla molt bé, perquè sóc anti-tabac i així potser podré anar de pubs el cap de setmana a l'hivern o eixir a sopar sense haver d'empassar-me uns quants paquets de tabac com a fumadora passiva) hi ha una cosa que em preocupa prou: Què serà dels xiquets i de la resta d'habitants de les cases on hi ha algun fumador? Perquè si ara no poden baixar-se'n a fumar al bar o al banc del parc, de segur que es queden fumant a casa, on l'espai és prou més tancat...

No sé com es podria controlar tot això, la veritat. A mi m'agradaria que els fumadors pogueren disposar d'algun tipus de local o d'alguns llocs on poder anar a fumar. Jo no vull que ningún m'obligue a empassar-me'n el fum, i pense que està bé això de garantir el dret que tenim els que no fumem i el que tenen els xiquets a no veure perjudicada la seua salut pel vici d'altri. Però, crec que caldria buscar alguna solució perquè els que volgueren continuar sent fumadors, pogueren fer-ho sense perjudicar als altres, tot i que fóra en llocs molt concrets i limitats.

Bé, de qualsevol manera, imagine que en poc de temps es farà negoci de tot això i es crearan espais (tipus clubs o associacions de fumadors) on els que vulguen puguen continuar practicant el seu vici en societat.

Espere que moltíssima gent es deixe de fumar arran de la nova llei i que els efectes d'aquesta eviten que moltíssima gent comence a fumar, fins que desaparega aquest vici definitivament. Mentrestant, ja veurem com ens les apanyem per a sobreviure els que tenim algun fumador totalment irrespectuós a casa...

DECLARACIÓ D'AMOR

2011-01-03T00:10:00.008+01:00

"Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.

Tirant posà la mà en la manega e tragué l'espill e dix:

- Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercé.

La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d'amors."

(Tirant lo Blanch, cap. CXXVII)

LECTURES DE 2010

2010-12-31T22:00:00.000+01:00

1) El jove que va perdre el nom (de Jesús Mollà Castells)
2) Com una novel·la (de Daniel Pennac)
3) El castillo de los Pirineos (de Jostein Gaarder)
4) Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés (a cura de Juli Capilla)
5) El viaje al amor. Las nuevas claves científicas (d'Eduard Punset)
6) Mapas mentales (de Zoraida G. Montes i Laura Montes)
7) El viaje al poder de la mente (d'Eduard Punset)
8) Supertot (de Benet i Jornet)
9) Joan, el Cendrós (de C. Alberola i Roberto García)
10) Imagine (d'Octavi Egea)
11) Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari (de Josep V. Cabrera)
12) Las mujeres que aman demasiado (de Robin Norwood)
13) La meva família i altres animals (de Gerald Durrell)
14) El cerebro masculino (de Louann Brizendine)
15) Ensenyar llengua (de Daniel Cassany)
16) Firmin (de Sam Savage)
17) El centauro (John Updike)

EL VINCLE ENTRE LA NOVETAT I LA MEMÒRIA: LA MOTIVACIÓ?

2010-12-30T23:01:00.005+01:00

Algú s'ha trobat en el cas que li és més fàcil de memoritzar coses completament noves que coses que en algun moment va tindre al cap i que se li'n van anar per no usar-les...?

Porte gairebé un any llegint coses sobre aquest tema, per tractar de trobar-n'hi una explicació científica. Fins ara, encara no l'he trobada, però sí que en tinc una teoria "domèstica". Crec que la clau cal cercar-la en la motivació.

Davant coses totalment novedoses, el cervell reacciona absorbint tot allò que rep: tot allò que desconeix, en principi, és important, perquè es tracta d'una informació que no posseïa i que, per tant, ha d'incorporar-hi.

En canvi, tot allò que ja coneixem d'alguna manera, tot i que ho hem pogut oblidar en una grandíssima part (ja que segurament és ben dificil que una cosa que en algun moment aprenguérem realment desaparega totalment del nostre cervell), ens sona, és identificat pel cervell com a informació coneguda i que, per tant, no cal tornar a emmagatzemar (Per què hauríem d'emprar el doble d'espai per a emmagatzemar una mateixa informació...?).

Com a conseqüència de tot això, el cervell desvia la seua atenció des del primer moment en què es troba amb una informació ja coneguda, mentre que quan es troba amb una informació nova, d'alguna manera se sent motivat cap a la incorporació d'aquesta informació. És a dir, que la recepció d'informació novedosa afavoreix l'efecte "esponja" en el cervell.

En el cas que no es tractara d'un efecte generalitzat, sinó que només afectara a individus concrets, podríem pensar també que s'associa amb les diferents personalitats i potser caldria trobar l'element concret que provoca aquest fet.

Ja us dic que, de moment, només es tracta d'una "teoria domèstica", però per a la qual continue cercant una explicació científica. Hui mateix comence un llibre que parla de la memòria humana des d'un punt de vista neurològic. Espere trobar-hi alguna informació valuosa sobre aquesta qüestió que em faig des de fa temps.

Qualsevol informació que pugueu aportar al cas, serà ben rebuda.

FELIÇ ANY A TOTS ELS SEGUIDORS DEL BLOG!

TROBAR A FALTAR

2010-12-25T12:42:00.003+01:00

D'acord que trobar a faltar a algú que ha mort és trist...

Però, no és més trist trobar a faltar a algú que no és mort?

Jo crec que sí...

THE DIGITAL STORY OF NATIVITY

2010-12-24T18:19:00.005+01:00

COMPAR-TIC

2010-11-12T13:51:00.003+01:00

Crec que en alguna ocasió us he parlat del grup "Un entre tants" al qual pertany. Es tracta d'un grup de professors (de diferents matèries,) que s'uneixen per aprendre/ensenyar a usar les TIC i difondre'n i fomentar-ne l'ús a les aules dels instituts.

Bé, doncs, el dia 11 de desembre es farà la III Jornada formativa 1entretants, que amb el nom de "Compar-TIC", pretén reunir un bon grapat de professors que explicaran les seues experiències TIC a les aules amb un altre bon grapat de professors que volen usar-les però que no s'acaben de decidir perquè no saben com fer-ho.

Si tenim en compte la velocitat amb què avança la tecnologia i com es propaga, cada vegada més, als diferents àmbits i la seua importància en el sistema educatiu actual, aquesta jornada pot ser molt interessant.

A l'enllaç que us he deixat més amunt trobareu la informació sobre la jornada i sobre la inscripció.

Espere trobar-vos per allà, perquè estic segura que junts podem aprendre moltes coses i podem motivar-nos per continuar amb la nostra tasca docent.

Animeu-vos!

MAPES MENTALS. EDRAW MINDMAP.

2010-11-06T16:52:00.002+01:00

Un dels grans descobriments personals de l'any passat va ser el dels mapes mentals. No parle del coneixement de la seua existència, és clar, sinó del coneixement real del que és un mapa mental (que sovint és confós amb el mapa conceptual), de com es construeix i en quins procesos mentals es basa.

Bàsicament, el mapa mental és un reflex dels procesos mentals de construcció de coneixement i de tractament de la informació, combina diferents tipus d'intel·ligència i aporta majors possibilitats a l'hora de relacionar la informació.

No em detindré ara a parlar de tot això, ja que si a algú li interessa aprofundir-hi pot llegir directament al Tony Buzan. Em limitaré a mostrar-vos-en un exemple que jo mateixa he creat. Es tracta del primer mapa mental que faig amb un programa informàtic.

El programa en qüestió és l'Edraw Mindmap que, a més de ser gratuït, és el millor programa que he trobat per a portar endavant aquesta tasca d'elaborar mapes conceptuals per ordinador. Fins ara els feia a mà, perquè no havia trobat cap programa que fóra senzill i alhora suficientment atractiu a nivell gràfic.

Al principi, sembla que siga més ràpid fer un mapa mental a mà que a ordinador, però després resulta molt més pràctic fer-lo a ordinador perquè t'evites haver de començar el mapa de nou i llançar el full al fem cada vegada que t'enganyes, que descobreixes que no et cap la informació que volies posar-hi o que, simplement, en vols reorganitzar la informació.

Els mapes mentals són molt útils quan hem d'estudiar, quan hem d'explicar algun tema a classe, quan hem de fer una conferència o planificar una reunió, etc.

A l'hora de crear mapes mentals, com en qualsevol altra cosa, compta moltíssim la pràctica. Els primers mapes mentals costen moltíssim de fer, però paga la pena d'acostumar-se a fer-los, perquè ens poden aportar nombrosos beneficis.

Pense que l'aplicació dels mapes mentals al procés d'ensenyament-aprenentatge és un tema molt interessant i al qual encara no se li dóna la importància que caldria.

A poc a poc...

EL CERVELL MASCULÍ

2010-10-15T15:33:00.005+02:00

Dissabte passat vaig anar a passar-hi una estona mirant llibres, música i pel·lícules a la Fnac. Hi vaig estar fullejant un llibre que es deia El cerebro masculino, de la neurobiòloga Louann Brizendine. Em va agradar molt tot el que vaig poder llegir d'aquest llibre, tot i que no el vaig comprar.

Casualitats (o no) de la vida, en el programa de Redes que TVE-2 va emetre l'endemà, l'Eduard Punset va entrevistar la Louann Brizendine perquè el tema del programa era precisament el funcionament del cervell masculí. És clar que el temps del programa no va permetre d'aprofundir-hi molt, però aquest temps va ser suficient per temptar-me definitivament a comprar-lo. Dimecres de vesprada me'l vaig comprar i a hores d'ara he acabat de llegir-lo.

He de dir-vos que m'alegre d'haver comprat el llibre, perquè crec que gràcies a ell ara entenc una miqueta més alguns comportaments dels homes, ja que l'autora ens mostra, a partir de dades derivades d'estudis i d'experiments científics i de casos reals quotidians, la diferent manera de funcionar que tenen el cervell femení i el masculí, quin tipus d'hormones i quin tipus de zones cerebrals s'activen en els mascles i en quins moments, I també valora la possibilitat o no de modificar-ne el funcionament d'alguns circuits, funcionament que en la major part dels casos ve donat per l'herència genètica, no només dels nostres predecessors més directes, sinó també pels nostres avantpassats més remots.

La mateixa autora ja havia publicat abans El cerebro femenino, un llibre com aquest però dedicat al cervell de les dones i que encara no he llegit, però que sense dubte llegiré.

Vos recomane la lectura d'ambdós llibres, perquè a més d'informar-vos sobre els últims avanços científícs pel que fa a l'estudi del funcionament del cervell humà, pense que poden ajudar molt a millorar les relacions entre els diferents sexes.

QUE PEGUEN CANYA A LES COMPANYIES TELEFÒNIQUES JA!

2010-10-04T18:39:00.004+02:00

El dia 30 de juliol em vaig mudar del pis on estava de lloguer des de feia 9 mesos. Quan vaig entrar-hi, vaig contractar una línia d'ADSL amb Telefònica. L'operadora em va oferir una oferta de 12 mesos que jo, en principi, no volia acceptar ja que el contracte del pis només era de 9 mesos i no podria complir amb la permanència. No obstant, això, la xica em va dir que ho hi hauria cap problema perquè podríem traslladar-me la línia on jo volguera i continuar amb la permanència sempre que fóra dins de la mateixa província. Així, doncs, la vaig contractar.

En arribar la setmana en què havia d'abandonar el pis, em vaig posar en contacte amb Telefònica per informar-los del fet i per demanar-los que em traslladaren la línia a un xalet no només de la mateixa província, sinó de la mateixa localitat. Em digueren que aviat es posaria en contacte amb mi un tècnic per venir a veure el nou domicili i efectuar el trasllat de la línia. Arribà el dia en què havia de lliurar les claus del pis i, no sols no s'havia posat cap tècnic en contacte amb mi, sinó que a més al pis que estava a punt d'abandonar continuava havent línia telefònica i d'ADSL (amb el perill que això comportava, és clar). Vaig tornar les claus del pis, vaig telefonar a Telefònica una vegada més i, després de parlar amb dues operadores, em digueren que hi havia hagut un error, que no s'havien pres nota correctament de la meua voluntat i que ara sí que es posaria un tècnic en contacte amb mi en poc de temps.

A l'endemà, tenia el tècnic es va presentar al nou domicili, va mirar la cosa i em va dir que no podien posar-me línia perquè calia posar pals nous i que a Telefònica no li interessava (l'altra opció era passar un cable per damunt del xalet de darrere des del pal que es trobava a l'altre banda del xalet veí, però per fer-ho havien de demanar permisos que no eren fàcils d'obtenir i tot això).

A partir d'aquest moment, la cosa encara es complicà més: no podien fer-me el trasllat, però tampoc no em donaven de baixa la línia del pis anterior. Vaig haver de telefonar-hi diverses vegades (amb tot el que això comporta d'haver d'estar contant cada vegada la història des del principi a no sé quantes operadores, principalment sud-americanes) i, fins i tot després d'haver quedat que pagaria 33 euros de penalització pel temps que quedava de permanència de la línia (cosa que tampoc no sé per què havia de pagar jo quan no me'n feren el trasllat perquè no volgueren...) i d'haver-me dit que la propera factura seria l'última, les factures continuaren arribant.

Vaig tractar de totes les maneres que em donaren la línia de baixa, però no hi hagué manera, i cada vegada que telefonava i deia el número d'operació que m'havien donat com a garantia de la meua gestió telefònica, les operadores em parlaven com si el número me l'haguera inventat jo i no servira de res, em feien contar una altra vegada tota la història i quan semblava que m'anaven a resoldre la cosa em penjaven. Al final ja ni m'agarraven el telèfon o me l'agarraven i me'l penjaven directament només exposar el cas.

Solució: no se sap. Vaig tornar l'últim rebut que enviaren al banc, ja cansada de pagar rebuts per un servei que ni tan sols estava gaudint. La línia, segurament continua donada d'alta en l'anterior domicili (on ja hi ha nous habitants que perfectament poden usar la línia tot instal·lant un aparell telefònic i un router) i si m'han enviat alguna carta tampoc no sé què està passant perquè les envien a l'anterior domicili (i, per tant, no tinc accés a elles) i tampoc no em deixen consultar-les per Internet

I per si fóra poc, la setmana passada em telefonen al mòbil de Vodafone per oferir-me una oferta per veure si volia canviar-me a Telefònica Movistar. Per descomptat, els vaig posar verds i, després de reconéixer-me que “podia estar enfadada” pel problema que tenia amb la línia que tenia amb ells, encara insistien a fer-me la oferta. Vaja “pa mear y no echar gota”, com se sol dir.

A hores d'ara, les operadores de telefonia (almenys Telefònica Movistar) han deixat d'oferir en la factura la informació del tipus apartat de correus o número de FAX on poder enviar les reclamacions o les sol·licituds de baixa de contracte, i per telèfon també es neguen a facilitar-la. Sembla ser que la llei no els obliga a fer-ho... No tinc ni idea de com es poden resoldre aquests casos, però veig MOLT necessària una llei que regule totes les operacions telefòniques i que obligue a oferir aquest tipus d'informació en la factura que s'envia al client. Abans sí que hi figurava, però des de principis d'any que es va fer la fusió Telefònica-Movistar ja no ofereixen aquesta informació a les factures i es neguen a donar-te-la per telèfon, amb la quan cosa has de confiar en la seua bona fe, cosa que, com molts hem pogut comprovar, aquesta bona fe no existeix.

Hui, al Facebook del meu amic Francesc, veig enllaçat aquest article:

Denúncia a su compañia telefónica por reclamarle 30.947 euros de móvil

I no puc deixar de recordar que aquesta setmana, en la factura del mòdem USB de Vodafone, m'han vingut 16 euros de més que, segons ells, és per una subscripció a alguna pàgina eròtica, subscripció que jo no he fet, perquè a més, eixos dies que apareixen a la factura jo ni tan sols tenia l'ordinador perquè es trobava al Servei Tècnic (i no puc desconfiar del Servei Tècnic perquè el mòdem el tenia jo a casa guardadet...).

Definitivament, o es donen pressa a legislar aquestes coses o hi tindrem molts problemes i molt greus.

EL RETORN DE "REDES"

2010-09-21T19:44:00.002+02:00

Redes para la Ciencia » El domingo, Redes 59: Somos primates (1ª parte)

Comença la nova temporada! Iuhuuuuuuuuuuuuuuuu! =)

CONGRÉS INTERNACIONAL "TIRANT LO BLANCH I L'EUROPA DEL S. XV" (4)

2010-09-17T15:53:00.004+02:00

Hui ha estat la darrera jornada del congrés. El més destaclable de hui ha estat "l'enfrontament" dels professors Agustín Rubio Vela i Jaume Torró pel que fa a l'aportació de noves dades biogràfiques sobre Martorell (i que poden ajudar prou a aclarir les circumstàncies en què va se escrit el Tirant) i l'exposició engrescadora d'alguns aspectes sintàtics del Tirant per part del professor Josep Martines Peres ) que ens ha pogut demostrar com moltes de les construccions que actualment considerem una influència inevitable del castellà i que són bandejades per la normativa, ja s'usaven en el català medieval.

Una vegada més, però, l'organització del congrés ha fet impossible que s'obrira cap mena de diàleg ni de debat. Mai no m'haguera pensat que en un congrés d'aquesta categoria poguera passar una cosa així, de fet, és el primer congrés a què assistisc on el públic no hi ha tingut l'oportunitat de fer cap pregunta als conferenciants.

Ha estat un congrés molt farragós, on el temps ha estat per damunt de qualsevol altra cosa (fins i tot de l'objectiu principal de qualsevol congrés), amb poques (però no absents) notacions originals i on, com he dit en entrades anteriors, s'ha posat de manifest l'escassa habilitat de la gran majoria dels investigadors a l'hora de transmetre coneixements (i fins i tot a l'hora de posar en marxa un Power Point al PC).

En resum, i per moltes medalletes que haja volgut posar-se el director de la Institució Alfons el Magnànim (el sr. Bellveser), ha estat un autèntic desastre organitzatiu i l'excusa de molts ponents per menjar paella i veure la ciutat.

EL CONGRÉS INTERNACIONAL "TIRANT LO BLANCH I L'EUROPA DEL S. XV" EN ÀUDIO.

2010-09-16T19:33:00.007+02:00

Mentre trobe alguna manera de pujar a la xarxa els àudios de totes les conferències del Congrés Internacional "Tirant lo Blanch i l'Europa del s. XV" (València, 14-17 de setembre de 2010) de manera permanent, us deixe ací uns enllaços de Megaupload des d'on podeu descarregar-los.

Us deixe ací la descripció detallada del contingut de cadascun dels arxius, així com els enllaços. Espere que us siguen profitosos.

JORNADA I: (http://www.megaupload.com/?d=0HGTPGVF)

- Sessió 1a: Jacques Paviot ("Les relacions de la Corona d'Aragó amb Borgonya i l'Imperi Germànic al s. XV"), Mª Teresa Ferrer Mallol ("El nord d'Àfrica en la narrativa del s. XV") i J. V García Marsilla ("Narrar amb imatges. La pintura de retaules i la comunicació visual a la narrativa del s. XV").

- Sessió 2a. 1a part: J.E Ruiz-Domènec ("El paper dels cavallers en la vida política del s. XV: de Boucicaut a Jacques de Lalaing"), Alberto Várvaro ("Panorama de la literatura cavalleresca al s. XV") i J.V Escartí ("La representació social del poder i de la festa en el Tirant i en la Cort dels Borja").

- Sessió 2a. 2a part: Guido d'Agostino ("Nàpols, Sicília i Sardenya en el procés d'incorporació a la Corona d'Aragó en la baixa edat mitjana").

JORNADA II: (http://www.megaupload.com/?d=7N747LPI)

- Sessió 1a: Eduard Mira ("Dracs i grius. Una frontera al sud-est"), Anna Mª Babbi ("Innamoramento en la narrativa cavalleresca del s. XV") i Rafael M. Mérida Jiménez ("Lectures hispàniques tardomedievals de les ficcions cavalleresques").

- Sessió 2a. 1a part: Michelle Szkilnik ("La cavalleria un ideal europeu en Jean de Saintré") i Antoni Ferrando ("El Curial i el Tirant acarats: el rerefons ideològic").

- Sessió 2a. 2a part: Rafael Beltrán ("Els cavallers francesos al Victorial i al Curial e Güelfa"), Antoni I. Alomar ("Les armes en la narrativa cavalleresca del s. XV") i Albert Hauf ("Novetats entorn del Tirant lo Blanch").

JORNADA III: (http://www.megaupload.com/?d=FEJQIA8D).

- Sessió 1a: A. Rubio Vela ("Urgellisme i dissidència: l'autor del Tirant en el context de la València quatrecentista"), Jaume Torró ("Els darrers anys de Martorell") i J. Martines Peres ("Aspectes sintàctics del Tirant").

- Sessió 2a. 1a part: F. Franco Sánchez ("Tirant i l'Islam. L'Islam com a variable d'anàlisi de l'obra") i A. Espadaler ("Tirant a Orient").

- Sessió 2a. 2a part: Vicent Martines ("Tirant políglota"), Cesáreo Calvo ("La versió italiana del Tirant") i J. Lluís Sirera ("Les versions teatrals del Tirant").

CONGRÉS INTERNACIONAL "TIRANT LO BLANCH I L'EUROPA DEL S. XV" (3)

2010-09-16T17:13:00.005+02:00

El congrés ha continuat hui sense massa sorpreses. Potser l'única cosa que m'ha sobtat ha estat la intervenció del senyor Eduard Mira, a qui no tenia el plaer d'haver escoltat mai en directe. La intervenció del meu estimat professor Hauf ha estat extraordinària (com cabia esperar) i ha estat l'única intervenció que ha aconseguit de despertar l'esperit investigador dels assistents i de deixar obertes unes quantes portes per al diàleg sobre uns quants temes relacionats amb l'obra de Martorell.

He de criticar durament l'organització del congrés, perquè des que va començar (i en queda només una jornada) en cap moment no ha deixat espai per al diàleg. Ho han calculat tot tan malament que entre ponència i ponència no han deixat cap espai de temps perquè puga haver diàleg entre el públic (que cada vegada minva més) i els conferenciants, fins i tot quan tot transcorre dins dels límits de temps que ells mateixos havien establert des del principi.

En tot el que portem de congrés no hi ha hagut lloc per a cap pregunta del públic als ponents ni per a cap mena de diàleg. Fa la impressió que cadascú bé, llig el seu rotllo i se'n va. Són ben pocs els que no han caigut en la tònica del congrés (que sembla ser la d'anar a pinyó) i no s'han dedicat única i exclusivament a llegir (com més a pressa millor per poder dir com més coses millor) i abandonar el congrés sense mostrar el més mínim respecte als seus companys i al públic assitent ni el més mínim interés cap a les coses que es diuen allà. Fins i tot els hi ha que no són capaços d'apagar el mòbil mentre són allà i no deixen d'emprenyar-hi.

En definitva, i pel que hem pogut comprovar fins al moment, he de dir que:

1) En la meua opinió, no està sent un congrés obert i, per tant, aprofitable. Hi falta molt de diàleg i de debat.

2) Llevat de les dos intervencions que he comentat d'aquesta jornada i tres o quatre intervencions d'ahir (entre elles la del professor Alberto Várvaro, la del professor J.V. Escartí i la del professor J.V García Marsilla), la resta han sigut ben poc comunicatives. De fet, hi ha ponents a qui jo els hauria dit directament que enviaren les seues ponències per publicar-les en un llibret, però no els hauria convidat a vindre al congrés, perquè demostren unes mancances comunicatives impressionants a l'hora d'adreçar-se a un públic oient (només es preocupen a llegir, com he dit abans, com més a pressa millor per poder vomitar-nos com més gestes investigadores millor).

3) És una llàstima que tan bons investigadors tinguen un desconeixement tan profund de la retòrica. Alguns alumnes meus de 1r d'ESO del curs passat controlaven més els recursos retòrics que molts d'ells.

Fins i tot m'està passant pel cap la idea de fer la llista del "TOP TEN" o del "TOP MANTA" dels conferenciants d'aquest congrés...

(Continue tractant de solucionar allò dels arxius d'àudio)

CONGRÉS INTERNACIONAL "TIRANT LO BLANCH I L'EUROPA DEL S. XV" (2)

2010-09-15T23:20:00.003+02:00

Bé, hui ha no hi ha hagut autoritats pel mig, només especialistes. He de dir que no hi ha molta gent al congrés, realment sembla molt restringit l'accés i l'assistència està molt controlada.

Hi ha hagut algun canvi de ponències i moderadors de taula respecte del que hi havia previst en un principi, però bé. No hi havia servei de traducció i un dels ponents ha parlat en francés i no li hem pillat moltes coses. Tampoc no ens han convidat a café en la pausa com estava previst (ens han dit que no es podia, segurament perquè ahir es gastaren tots els diners amb el piscolabis/bodorrio que hi feren).

Porte tota la vesprada tractant de penjar el arxius que he gravat d'àudio, però el Goear no em deixa (només m'ha deixat penjar-hi un, el menys pesat). Hui he aconseguit de gravar totes les ponències.

Si algú coneix alguna alternativa al Goear per a penjar els arxius d'àudio que no em deixa penjar, que m'ho faça saber, si no continuaré intentant-ho.

La idea és gravar totes les ponències, penjar-les i enllaçar-les ací perquè tothom puga escoltar-les.

Continuaré informant-vos...

CONGRÉS INTERNACIONAL "TIRANT LO BLANCH I L'EUROPA DEL S. XV" (1)

2010-09-14T21:44:00.005+02:00

Aquesta vesprada ha començat a València el Congrés Internacional "Tirant lo Blanch i l'Europa del S. XV". En teoria, havia d'haver sigut al Centre Cultural de la Beneficència, però, quan hi he arribat (gràcies que ho fe fet amb temps de sobra) m'hi han dit que no, que hi havia hagut un canvi i que aquesta vesprada es feia a la Llotja.

La cosa havia d'haver començat a les 19:00 amb la intervenció de les autoritats, però les autoritats han fet tard i la cosa s'ha endarrerit mitja hora o més. No em pararé ara a descriure-vos el que he sentit quan han passat la Rita, el Camps i el Font de Mora pel meu costat... el Font de Mora hi ha sigut com a públic, i a dalt del cadafal han pujat la Rita, el Camps i el senyor Rus (la Rita no n'ha dit ni una en valencià i els altres sí, però ja podeu imaginar en quin valencià...) a inaugurar el congrés i a deixar ben clar a tots que hi veuen éssers per totes bandes que volen usurpar-nos "nuestra cultura valenciana".

En resum, molta calor, cadires incòmodes i comentaris pro desafortunats adreçats majoritàriament a un muntó de gent que semblava que hi havia arribat amb un autobús de jubilats, molt mudats, això sí, però amb taca-taca i tot inclòs (allò haguera semblat Coocun, si no fóra perquè a aquests no els salvava ni un miracle).

Gràcies a la providència, que mai no es roïna del tot, en acabar el discurset, tots els "vegestorios", incloses les autoritats, han abandonat el recinte (després de fer-se moltes fotos, això sí, fotos que a hores d'ara ja estan penjades en els diaris digitals) i hem pogut gaudir de la lliçó magistral de la Dominique de Courcelles (CNRS, França), massa magistral per al meu gust, però una bona introducció, sense dubte, per a un congrés d'aquestes característiques.

En acabar de parlar la Dominique, s'ha oferit una copa als assitents en el pati de la Llotja , cosa que una servidora ha decidit d'estalviar-se (ja sabeu que no m'agraden molt les bodes i, això, sincerament, se li assemblava molt).

Volia haver gravat la conferència de la Dominique, però per problemes tècnics no ha estat possible. Espere poder oferir-vos l'audio de les conferències que s'hi faran els propers dies.

Estic segura que serà un congrés molt productiu, perquè la qualitat dels ponents i del públic (prou restringit, per cert), així ho fan preveure.

Des d'ací, des del Tao, continuaré informant-vos-en :-)

REBEL·LIÓ EN CONSELLERIA

2010-09-09T21:39:00.001+02:00

Hui s'ha organitzat una en Conselleria que flipeu. Han hagut de suspendre les adjudicacions perquè la gent estava super cremada per com havien fet les coses, a la gent que anava darrere li tocaven coses millors que a la que anava davant, molta gent no sabia ni que hui hi havia adjudicacions (perquè ho tragueren a última hora i després d'haver canviat diverses vegades les llistes que penjaven), alguns han vingut des d'Alacant, a altres els han fet anar-se'n a Alacant... Vaja, que tot ha acabat amb la gent negant-se a triar res en l'adjudicació i els del sindicat desconnectant els ordinadors de Conselleria, la policia nacional per allà... Un desastre!

I cap mitjà de comunicació no ha estat capaç de passar-se per allà per a informar del que estava passant i de tot el que estan fent.

Dilluns seran les adjudicacions. Tota la gent de secundària que estava convocada per a hui (tant a València com a Castelló o a Alacant), haurà de presentar-se a València (els de mòduls crec que tots a Castelló i els altres a Alacant).

En teoria demà han de traure les llistes i la informació per a dilluns. Ja veurem que hi fan...

DIADA ESTELLESIANA

2010-09-04T08:16:00.003+02:00

L'escriptor Josep Lozano va fer una proposta: celebrar cada 4 de setembre el dia d'Estellés i de la cultura valenciana, tot fent lectures de poemes, cuinant plats típics valencians, cantant cançons populars, fent colla...

Sembla que la proposta ha tingut prou d'èxit i ara i ací volem contribuir a aquest petit homenatge a tan gran poeta com era l'Estellés, tot oferint als lectors d'aquest blog un vídeo on el també molt gran Ovidi Montllor canta un dels poemes de l'Estellés, "M'aclame a tu".

També vull recordar que la UOC té una web dedicada a música de poetes, entre els quals també es troba l'Estellés. Hi podreu trobar alguns dels seus poemes, musicats i cantats.

ALEJANDRO SANZ

2010-09-03T10:29:00.004+02:00

Anit va actuar Alejandro Sanz a València, a l'explanada del Veles e Vents (Port America's Cup). Era un concert al qual jo tenia moltes ganes d'anar, però al qual no pensava anar perquè costava una pasta (i estem en crisi i esperant a veure si aquesta Conselleria nostra ens dóna institut per a aquest curs o què). El destí, però, va fer que finalment poguera anar-hi, ja que una amiga tenia dues entrades que li havia regalat el seu home com a regal d'aniversari, i com que a ell no li feia massa el pes anar-hi, em va convidar a anar-hi amb ella.

El concert va començar amb els llums apagats, dues pantalles gegants als costats del monstruós escenari que passaven imatges i la música i la veu d'Alejandro Sanz entonant dues cançons de l'últim cd. Mentrestrant, tota la penya mirant l'escenari, per tractar de veure el cantant en l'obscuritat. A la segona cançó, jo ja vaig dir: O Alejandro Sanz és tan baixet que no s'hi veu, a l'escenari, o jo juraria que ens estan posant un playback i que ell no és allà cantant.

I, efectivament, no hi era, va aparéixer després d'un compte enrere per cantar la 3a cançó (1a real del concert), la de "Peter Punk".

Bé, tampoc no vaig a fer-vos ací una descripció del concert. El cas cert, però, és que Alejandro Sanz va demostrar que és un gran compositor i un músic molt complet, tant pel que fa a la qualitat de la lletra i música de les seues cançons, com pel que fa a la quantitat d'instruments que domina.

Ara bé, si haguera de guanyar-se la vida com a humorista (cosa que intentava a cada moment), ho tindria molt pelut. No m'agradà gens que a cada moment parara el concert per xarrar (ja semblava més un predicador o un polític que no un cantant), feia bromes sense gràcia. Més li valia preocupar-se de transmetre més a l'hora de cantar, perquè malgrat la qualitat de les cançons, no aconseguia d'emocionar gens ni mica el personal (de fet, hi hagué qui abandonà el concert abans que acabara o qui passava ja directament del concert).

El concert va acabar amb un popurri dels fragments més representatius de les cançons més conegudes i clàssiques del cantant, cosa que va estar molt bé.

En resum:

1) No me'n vaig anar amb una bona sensació, perquè fins i tot els comentaris que feia el cantant en adreçar-se al públic eren molt artificials.
2) Vaig arribar a la conclusió que es tracta d'un cantant per escoltar-lo a l'aparell de música (si pot ser en mp3 millor, ja sabeu, xarxa p2p, perquè després no es pense que és una divinitat i ens tracte com si fórem subnormals) i no per a veure'l en directe.
3) Crec que a Alejandro Sanz li vindria molt bé treballar una bona temporada, amb un pic i una pala o com a missioner a l'Àfrica o a qualsevol país subdesenvolupat per aprendre una miqueta d'humilitat i de qualitat humana (eixa que va pregonant per ahí sense ser-ne coneixedor).
4) Em va decebre moltíssim com a persona i com a artista. Sincerament, pensava que transmetria més qualitat humana i més sensacions a la gent en directe i només va ser capaç de transmetre prepotència.
5) No deixaré d'escoltar-lo a casa o al cotxe, però de ben segur que no pagaré per tornar a veure'l en directe.

ALLIÇONAMENT

2010-08-15T13:06:00.004+02:00

Sàpies que això es gasta per a quan hi
hagen convidats. Es posa el pestell
perquè no hi hagen malentesos i no haja
de passar ningú vergonya o un
compromís. Ara bé, recorda't que quan
estiguem només nosaltres, els de casa,
no has de posar-lo mai, manera que
passara alguna cosa i no es poguera
entrar.

(Josep V. Cabrera, Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari)

CONSERVA

2010-08-08T20:49:00.002+02:00

Recorre a menudo la senda que lleva al huerto de tu amigo... (pero no demasiado, no vaya a pensarse que quieres robarle los melocotones...).

NEW LOOK?

2010-08-06T18:49:00.001+02:00

He estat pegant-li voltes a la possibilitat de canviar el look del meu blog i no m'hi acabe de decidir. Fins i tot he estat pensant en la possibilitat de canviar-ne també el nom (tot i que l'adreça per accedir-hi continuaria sent la mateixa per no complicar massa la cosa).

Com que no em decidisc per cap de les opcions, he decidit de preguntar-vos a vosaltres (lectors del meu Tao) què vos sembla la idea. Penseu que estaria bé donar un aire de novetat al blog? En quin sentit?

LITERATURA ORIGINAL?

2010-08-03T18:44:00.000+02:00

L'altre dia, mentre llegia un llibre amb el meu lector de llibres electrònics, vaig descobrir alguna errada d'escriptura (segurament produïda en el procés de transformació del llibre tradicional al llibre digital) i, com no, vaig pensar de corregir-la, ja que en realitat es tractava d'un simple document amb extensió doc. Va ser en aquell moment, que em vingué al cap el següent:

Si qualsevol pot modificar un arxiu (/llibre electrònic), què ens assegurarà ara que l'obra que llegim és la que va escriure l'autor original?

El fet que els llibres electrònics es publiquen en un format obert, té molts avantatges, però pot tenir un desavantatge molt important com és aquest que acabe de comentar.

Crec que en poc de temps entrarem en una etapa on en descarregar llibres per llegir, no podrem saber si realment estem llegint l'obra que volíem llegir o si n'estem llegint una variació. D'altra banda, em fa molta gràcia que després de tants segles, i tot i amb una tecnologia molt més avançada, tornarà a ser important l'aparició dels “falsos”. En el fons, sembla que no ens distanciem tant de l'època medieval, no?

Per descomptat, tampoc no dubte que les editorials sabran traure profit d'açò.

L'ÚS DEL MÒBIL

2010-07-31T01:55:00.003+02:00

Penseu que qui envia a sovint missatges de mòbil que en realitat ocupen dos i tres missatges junts fa un bon ús del mòbil?

Penseu que, en general, fem un bon ús del mòbil?

L'ús del mòbil enriqueix o deteriora les relacions afectives?

FENT BALANÇ

2010-07-23T03:16:00.004+02:00

Fa un moment, estava buscant una informació per internet i, per casualitat, he vist que a la web de l'Ajuntament de Villar del Arzobispo havien enllaçat alguns vídeos que vaig publicar en el blog de classe. És impressionant com es poden arribar a propagar les notícies i la informació en general...

El Tao de Teresa té ja uns quants anys... Quan el vaig començar tampoc no podia imaginar que la cosa s'anara a allargar tant, ni que podria conéixer (i em podria conéixer) tanta gent gràcies al blog. Hi ha hagut moments de tot, de publicar més, de publicar menys, de rebre més o menys comentaris... però crec que l'objectiu primer del blog, que no era altre que comunicar i compartir experiències amb la gent, s'ha aconseguit.

Enguany era el primer any que feia classe tot el curs al mateix institut, cosa que em va permetre d'emprendre un projecte que sempre havia volgut dur endavant, però per al quan era necessària una estabilitat, com a mínim, com la que he tingut enguany (tot el curs al mateix lloc): crear un blog educatiu.

Com que tenia tres primers d'ESO, vaig decidir d'adreçar-lo a aquest nivell educatiu, per poder aprofitar més la faena. Era una tasca principalment experimental, que no sabia ben bé a on aniria a parar, però que a la fi ha resultat molt positiva. De fet, és una de les coses més gratificants que he fet aquest curs i, sense dubte, la que més resó ha tingut a nivell educatiu. Va començar i va acabar com un projecte molt modest, però que s'ha estés com la pólvora entre la comunitat educativa.

Companys, amics, pares, alumnes, docents fins ara desconeguts i, fins i tot, algun escriptor han participat d'alguna manera en aquest projecte i l'han fet gran. Encara no puc creure que una cosa tan modesta haja pogut causar tanta sensació entre la gent. Si fa uns dies l'amiga Oreto posava aquest projecte com a exemple en un curs per a docents sobre l'aplicació de les TIC a la docència, ara també he descobert que a la secció de vídeos de la Web de l'Ajuntament de Villar del Arzobispo també hi ha uns quants vídeos del nostre blog enllaçats.

No puc deixar de pensar com seria la cosa si l'estabilitat del projecte fóra encara major vull dir, si no haguera de començar de zero cada any en un lloc diferent i poguera dur endavant un projecte a més llarg termini. Qui-sap-lo...

Una altra de les coses que m'he proposat aquest curs ha estat tornar a la lectura el lloc que li pertoca dins l'educació en general i dins la vida dels meus petits habitants de les aules en particular. Els resultats també han estat prou sorprenents. Pense que és necessari motivar els alumnes cap a la lectura, perquè la lectura és una font de coneixement i de gaudi molt important. Aconseguir que alguns alumnes que mai no havien llegit un llibre sencer ho hagen fet per primera vegada (i en una llengua que no és la seua) i s'hagen quedat amb ganes de llegir-ne més és una satisfacció molt gran.

Amb tot açò, no pretenc convéncer ningú que la meua tasca docent d'enguany ha estat perfecta ni molt menys, sóc conscient que ha estat un primer intent reeixit en alguns aspectes, però molt millorable. Això sí, m'agradaria remarcar el fet que, de vegades, coses que en principi podem considerar insignificants poden arribar a ser molt importants i que, com se sol dir, tota pedra (per petita que siga) fa paret. I com més pedres, més paret. És per això que em sent satisfeta quan veig que d'alguna manera he aconseguit l'objectiu que em vaig marcar, que no era altre que fer que un projecte docent en el qual jo tenia fe, esdevinguera el projecte de molta més gent.

Ha estat un procés ple d'entrebancs unes vegades i d'incertesa unes altres, al llarg del qual m'ha envaït, en ocasions, el que he batejat com a “síndrome de Copèrnic” (un altre dia us explicaré de què va tot això), un procés, però, el resultat del qual ha estat, si més no, enriquidor per a mi i per a molta gent.

TRASPÀS

2010-07-08T01:18:00.001+02:00

Com a bona valenciana... a mi, que em cremen.

FONT DE MORA APOSTA PER LA UNITAT LINGÜÍSTICA

2010-06-21T21:28:00.003+02:00

Dissabte passat va ser el primer examen de les oposicions al cos de professors d'Ensenyament Secundari. Professors interins i aspirants a professors de tot el domini lingüístic, van tenir l'oportunitat de presentar-se a aquestes proves.

Sembla ser que el nostre Font de Mora va voler compensar totes les barrabassades que fins ara havia estat fent i va decidir afavorir els nostres germans de llengua en detriment nostre. Tant és així, que va permetre que aquells hi arribaren en millors condicions que nosaltres: els balears havien acabat feia uns dies les classes i als catalans els posaren totes facilitats del món als instituts on treballaven per poder presentar-s'hi en condicions. Nosaltres, en canvi, haguérem d'estar fins a l'últim moment corregint exàmens i omplint paperassa, perquè aquesta setmana encara teníem classe i avaluacions.

Això que ha fet és una maniobra clara i a favor de la unitat lingüística, maniobra que arriba en el moment més necessari, ja que és precisament ara que al sistema educatiu català comencen a tancar les portes als valencians.

Qui deia que Font de Mora estava en contra de la unitat lingüística? Qui (que no fóra un imbècil) podria sinó putejar els de casa d'aquesta manera si no fóra per defensar un ideal d'aquesta envergadura?

Anem a més!

FELIÇ SANT JORDI

2010-04-23T21:38:00.002+02:00

Cançó de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

(Vicent Andrés Estellés)

TROBADA

2010-04-10T21:56:00.002+02:00

Quina canya! Estan pensant de fer una trobada com a conseqüència de l'èxit que està tenint en la societat la divulgació científica... Jo vullllllllllll! :-)

Encuentro “Existo, luego pienso”

Posted using ShareThis

"LA CREMÀ"

2010-03-19T23:35:00.000+01:00

Quan serà un requisit sine qua non per a les falleres majors i els presidents parlar valencià? Com a valenciana a qui li agraden moltíssim les Falles, em fa vergonya veure com any rere any el castellà és el protagonista de les nostres festes. Fins i tot m'atreviria a dir que un castellà anglesitzat o xinesitzat. Però, quina mena de representació tradicional valenciana és eixa? M'entren unes ganes d'apedregar-los!

I de la senyora alcaldessa que me'n dieu? El mateix... I després té la cara d'eixir a la TV i dir que, malgrat la crisi, han estat unes Falles magnífiques, quan els monuments enguany han estat una caca, les mascletades una altra caca i enguany no ha estat capaç de fer cap concert per als joves. Que no hi ha pressupost? Però, per a cubates de la senyora alcaldessa i dinarots de la seua colla sí que hi ha diners, i si no n'hi ha, a multar tots els cotxes que ja no saben on parar-se perquè amb tant de jardí (que després esdevé un niu de merda perquè el deixen abandonat i que acaba per ser també un niu de gentola) i tant de carril bici (que després ningú no usa) ja no els queda lloc.

Bé, almenys aquestes Falles no ha guanyat Nou Campanar... Tot i que si he de ser sincera, la de Convent de Jerusalem enguany tampoc no era cap meravella com per a endur-se el premi. Com ja us he dit, enguany m'han decebut molt, en general, els monuments fallers.

Si estem en crisi, per què no li han donat el premi a la Falla de Blanqueries que era una falla ben tradicional (feta de trastos vells) i amb molt poc de pressupost? Jo li haguera posat un 10 a aquesta falla, per respectar el temps de crisi i alhora fer una falla original, per demostrar que l'enginy continua sent el més important de la festa.

DE GRADACIÓ

2010-03-15T08:06:00.002+01:00

A la babalà

Babalà club
Baba club
Baba...
Baba...
Baba...

Merda!

L'ESTELLÉS HUI

2010-03-12T16:02:00.006+01:00

Hui hem llegit l'Estellés a classe de 1r d'ESO. Per què? Perquè sí, per plaer, pel gaudi de la lectura. Les notes ja estaven posades, per tant, no hi havia cap tipus de pressió, no estava dins els continguts oficials... Cadascú ha triat un poema a l'atzar (bé, algú ha tingut en compte la brevetat del poema que ha triat, és cert) i l'ha llegit en veu alta, perquè sí...

Encara molt petits per entendre la profunditat senzilla de l'Estellés, però suficientment GRANS per a adonar-se que hi hagué una època on moltes coses (massa coses, diria jo i diuen ells) eren prohibides, censurades, bandejades... No s'ho podien creure...

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: Quina pena!

LES MEUES LECTURES... JUVENILS

2010-02-28T21:48:00.005+01:00

Últimament, em ve molt al cap Harold Bloom i, més concretament, el concepte de "cànon". Quin és el cànon literari d'un professor d'ESO?

M'he adonat al llistat de llibres llegits que alguns col·legues pengen als seus blogs, que la major part de les lectures que fan (i en alguns casos gairebé totes), són lectures juvenils, lectures que han de fer per poder examinar els seus alumnes. Jo mateixa em vaig sorprendre fa poc en aquesta actitud i, sincerament, és una cosa que em preocupa.

Si tenim en compte que la major part del temps de la nostra vida el passem al treball o dormint, i que en el temps "lliure" hem de complir amb altre tipus d'obligacions domèstiques o familiars, la realitat és que ens queda poc de temps per dedicar a les aficions i per a llegir. Si, a més, hem de passar una bona part d'aquest temps corregint, preparant classes i llegint aquest tipus de llibres que he comentat més amunt... Quant de temps ens queda per llegir allò que realment ens agrada llegir?

A mi sempre em deien que els profes vivien de p.m, que guanyaven molts diners, que tenien moltes vacances, que treballaven poques hores... I m'han enganyat!

És cert que en època de crisi els professors som molt afortunats de tindre un treball estable i que ens permet de viure amb una relativa comoditat econòmica, però, en temps on l'economia del país és favorable i on al mercat de treball hi ha moviment, treballar de profe no és cap regalet.

Els xiquets cada dia són més maleducats i els pares també, cada vegada hi ha un major nombre d'alumnes per aula, cada vegada ens donen més recursos materials i menys recursos humans per fer front a la diversitat de l'alumnat, cada vegada el professor s'ha d'assemblar més a déu (ha de fer de pare/ mare, de psicòleg, d'animador sociocultural, d'administratiu, d'informàtic, de policia, de monitor de guarderia, d'assessor de relacions matrimonials...).

I sí, sí... els professors sempre estem viatjant, però és perquè els senyors com Font de Mora ens enviem a treballar a fer la mà de casa nostra. Som... com una mena de comercials de la cultura.

I de tot això naix el dilema: tractar de fer la feina ben feta (malgrat saber des del principi que això no pot ser, perquè conforme està plantejat el sistema educatiu actual és impossible per moltes hores que li dediques) o dedicar-nos a viure com diu la gent que vivim els professors, perquè total, fem el que fem sempre tindrem la fama de fer el que no fem i tampoc no és massa bo per a nosaltres anar a contracorrent...

Potser la solució a aquest dilema es trobe en el tema de l'anterior entrada... Ja ho investigaré, si la lectura d'obres juvenils em deixa temps per fer-ho, si no seguiré la inercia de la vida i em mantindre en la ignorància, com volen els nostres dirigents (I si algú que tinga un treball normal, siga de llanterner o d'electricista, té temps per llegir coses serioses quan arriba a casa, a veure si es tira al rotllo i ens ajuda a resoldre el dilema...).